DIÁLOGOS VISUALES
Aquesta exposició reuneix vuit veus que, des de tècniques i generacions distintes, conversen sobre matèria, memòria i imatge. L’exposició proposa un recorregut no lineal on pintura, dibuix, collage matèric i escultura s’entrecreuen per obrir preguntes: com es transforma la realitat en passar pel taller? Quins vincles es teixeixen entre gest, tècnica i relat? La selecció emfatitza afinitats invisibles: paisatges simbòlics entre l’oníric i el crític (Cesc Abad, Rómulo Royo); poètiques de la matèria que converteixen el residu en metàfora (Renata Lezama); el pols del dibuix com a arxiu viu (Àngel Fernández, Alberto Barcia); i una pintura que oscil·la entre memòria personal i imaginari col·lectiu (Eduard Bigas, Covadonga Castro). Malka Aversa, amb el seu trànsit entre mitjans, aporta una sensibilitat que subratlla els processos de construcció de la imatge.
Cesc Abad (Barcelona, 1973) va alternar durant anys la direcció d’empreses amb un taller secret on va conrear la seva passió artística. El 2016 va decidir dedicar-se plenament a l’art, exposant en galeries com Víctor Lope, Mayoral i Alzueta. Ha mostrat la seva obra a Amsterdam, Sydney, Dubai i Corea, consolidant un llenguatge pictòric innovador i de projecció internacional.
Malka Aversa (Buenos Aires, l’Argentina, 1994) combina fotografia, gravat i pintura en un llenguatge visual en transformació constant. Formada a l’Argentina, Nova York i el País Basc, ha treballat en litografia i ha realitzat residències internacionals. La seva obra explora la construcció de la imatge des de procediments híbrids i una sensibilitat contemporània.
Alberto Barcia (Tossa de Mar, Girona, 1982) centra la seva pràctica en el dibuix, entès com a registre immediat i arxiu de l’experiència. El seu traç directe, en tinta sobre paper, revela la tensió entre l’espontani i l’estructural. La seva obra ha format part de mostres col·lectives que subratllen el pols viu del gest gràfic.
Eduard Bigas (Palafrugell, Girona, 1969) construeix un imaginari pictòric entre l’íntim i el col·lectiu, on paisatges i figures evoquen memòria, desig i narració personal. La seva obra s’ha exposat internacionalment i destaca per un llenguatge oníric que connecta amb la tradició mediterrània.
Covadonga Castro (Madrid, 1993) treballa la pintura com a espai de memòria i relat. Les seves composicions, sovint d’aparença arquitectònica, evoquen llocs suspesos entre el real i el simbòlic. La seva obra mostra un interès per la matèria del color i la construcció d’atmosferes.
Àngel Fernández (Madrid, 1966) mostra un poliedre de miralls que reflecteixen el món i els cors dels qui s’atreveixen a contemplar-s’hi. Les seves peces tanquen secrets i belles històries per als qui desitgin descobrir-les. Se centra en el seu art i el seu ofici. Les seves mans s’entrellacen amb el temps i el procés. Sense pausa ni pressa, crea cadascuna de les seves peces escoltant el batec del seu propi cor. Gran o petita, tota la seva obra és sang i vida.
Renata Lezama (Ciutat de Mèxic, 1997) transforma materials reciclats en metàfores poètiques. La seva recerca sobre plàstics i metalls ressignifica el residual com a territori de bellesa i reflexió. La seva obra se situa en la intersecció entre sostenibilitat, matèria i memòria.
Rómulo Royo (Saragossa, 1976) explora un imaginari on el mite, l’oníric i la crítica social conviuen. La seva pintura, de tècnica precisa i atmosfera envolupant, connecta amb tradicions iconogràfiques universals. Ha exposat internacionalment i consolidat una obra reconeguda per la seva força simbòlica.
