TERRESTRIAL
La Galeria Miguel Marcos té el plaer de presentar Terrestrial, una mostra que conforma la tercera individual de l’artista nord-americà Dennis Hollingsworth a la ciutat de Barcelona.
Terrestrial és un projecte de creació i investigació artística que s’articula a partir del diàleg cosmos-pintura; un diàleg mediat no només per l’acte pictòric en si, sinó per la relació que es genera entre el mateix artista i els elements que intervenen en aquest exercici. El resultat es tradueix en més d’una desena d’obres de diversos formats acuradament seleccionades que visibilitzen aquest diàleg reflexiu entre l’autor i la seva obra.
El cosmos, generalment entès com l’antítesi del caos, és el punt de partida des del qual l’artista reflexiona sobre els principals agents que fonamenten aquesta proposta. D’una banda, el cosmos serveix a Hollingsworth per aproximar-se a aquestes “parts de l’univers” contingudes en els pigments que utilitza per pintar. I, de l’altra, pensar el cosmos l’invita a qüestionar-se la posició que ell mateix ocupa, com a pintor, dins del “sistema món”.
Aquest interès manifest en la matèria amb què la pintura adquireix una forma i un sentit determinats connecta el físic i el mental, l’espai i el temps, o l’ésser humà amb una natura còsmica ordenada i harmònica en la qual es troba ancorat i propulsat per la gravetat. Així, aquesta mostra se situa en l’interstici metafòric que existeix entre el cel i la terra per proposar un nou apropament al llenguatge de la pintura carregat d’elements que fan referència a aquesta fissura simbòlica, la qual queda unificada a través del neologisme terrestrial que dona títol a aquest projecte.
La manera com l’artista corporeïtza aquest llenguatge és mitjançant una pintura vibrant, ordenada, racional, decidida, intuïtiva i/o metòdica; una pintura organitzada en forma de llargs recorreguts d’oli empastat que es mou, suaument, per la superfície que ocupa el llenç. El mateix oli que converteix la pintura en una carn voluptuosa, orgànica i sensual que connecta i justifica el caràcter “terrestre i celestial” que adquireix l’obra. En aquest sentit, aquestes connexions revelen la conversa més íntima de l’artista amb una pintura que, contextualitzada en un espai-temps ple d’eriçons, muntanyes i relleus, es troba en moviment continu, transformació o, en definitiva, fluïdesa terrestrial.
