FIGURATION. PAINTINGS AND DRAWINGS
La Galeria Miguel Marcos presenta Figuration. Paintings and Drawings, una exposició que recull, sota el leitmotiv del figuratiu, l’obra de vuit dels artistes vinculats a la galeria més destacats del panorama espanyol de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta. Autors que, compromesos amb la generació de la qual van formar part, es van ocupar d’emfatitzar, difondre o defensar la pintura com a manera de vida i de pensament.
Com ja va passar a “Els anys pintats” —mostra comissariada per Juan Manuel Bonet al voltant de la col·lecció de Miguel Marcos que es va poder veure a Saragossa (1994), Barcelona (1995) i Gijón (2001)—, la present exposició és un exercici que revisa i recorda les aportacions que aquests noms van deixar inscrites en el terreny de la figuració. Una col·lecció i unes aportacions que construeixen i defineixen algunes de les claus determinants per entendre aquesta Nova Generació.
Així, i des d’aquest suport discursiu, a l’espai galerístic dialoguen diferents maneres d’apropar-se a la figura viva o inanimada. Diferents formes de veure, de pensar o de comprendre que enalteixen les qualitats i les varietats del pictòric, desvelant una infinitud de possibilitats que s’articulen no només a partir de l’objecte de representació sinó també dels materials o suports amb què es corporeïtzen aquests objectes. El resultat és una mostra selecta i heterogènia d’obres que evidencien aquestes qualitats.
En aquesta heterogeneïtat, la pintura terrosa i empastada de Barceló es troba amb la subtilesa i suavitat dels bodegons de Chema Cobo. La decisió ferma de la pinzellada negra sobre paper de Campano dialoga amb l’obra que va formar part del famós Taco de Manolo Quejido, el “Telefonazo”. Se situa l’escena colorista i monumental d’una cabra i el seu pastor projectada per Navarro Baldeweg davant les figures que Carlos Franco distribueix en un format estret i apaïsat. I també conflueixen la perspectiva nerviosa d’Albacete amb el cromatisme refinat de Juan Antonio Aguirre.
Una confluència en què, com assenyala Bonet al catàleg de l’exposició ja esmentada, es comparteix un interès clar per obrir un debat al voltant de la intensitat de la pintura i per tornar a cridar l’atenció sobre les respostes que els protagonistes d’aquesta generació van donar als reptes que es van plantejar en aquell moment. Un debat que serveix, en definitiva, per pensar “un present que continua mereixent la pena, i que continua provocant en nosaltres, bastant sovint, el tan denostat entusiasme”.
