PROMENADE
La Galeria Miguel Marcos presenta Promenade, un projecte expositiu que reuneix l’obra de sis artistes vinculats a la Galeria amb una destacada trajectòria dins l’àmbit internacional: Miquel Àngel Campano, Carlos Franco, Xavier Grau, Marcela Gutiérrez, Rómulo Royo i Baltazar Torres.
Inspirada en la coneguda suite de Mussorgsky “Quadres d’una exposició”, Promenade es proposa com una invitació al passeig, i la pèrdua existent dels espais intermedis que hi ha entre les obres d’una exposició; espais sovint relegats a un segon pla per ser considerats llocs de pas, de trànsit o, simplement, prescindibles.
La reivindicació d’aquests espais in-between com a indrets on aturar-se, té a veure amb la voluntat de recordar no només el paper dels no-llocs en la creació de la memòria i identitat contemporànies, sinó amb la recuperació d’aquestes localitzacions de pas com a zones altament receptives per a la generació de sinergies i discursos de possibilitat.
Com a la peça musical homònima, l’aparent dissonància estilística entre les diferents propostes, es torna harmònica i altament descriptiva gràcies, a la melodia que sona entre peça i peça, dibuixant un passeig alternatiu per la manera de narrar la història de l’art de les darreres dècades. En aquest trànsit pels racons de la creació contemporània, entre d’altres característiques destaquen la multiplicitat de temàtiques i llenguatges, la qual cosa permet que l’espectador s’enfronti a un exercici complex per a la generació de connexions, fins aleshores, improbables o, en definitiva, inesperades.
Pel que s’acaba d’esmentar, en aquesta composició ens topem amb la perspectiva reinterpretada de Miguel Ángel Campano juntament amb la mitologia i simbologia cromàtiques de Carlos Franco. Amb els gestos expressionistes de Xavier Grau, carregats de potència i determinació, davant de les delicades cares confeccionades a través de l’aquarel·la de Marcela Gutiérrez, que recullen l’estètica de la moda i la publicitat occidentals, conjuntament amb la il·lustració hiperrealista sobre paper de Rómulo Royo, que genera enigmàtiques similituds entre l’ésser individual i el col·lectiu, acompanyat del minimalisme conceptual i figuratiu de l’escultura de Baltazar Torres.
Definitivament, en aquesta Promenade ens trobarem, immersos en un recorregut musical i plàstic que ens obre les portes al goig de la deriva; imatges que, agrupades, configuren un relat situat en un pla nou de significació, d’interpretació i d’estimulació per als sentits.
