BLACK BOX
Endinsant-nos en el misteri del procés creatiu contemporani, ens adonem que, a diferència d’altres períodes estrictament uniformitzats, hi ha múltiples i diferents formes d’expressió que motiven les necessitats per a la creació artística. Això afecta directament la relació entre el públic i l’obra, perquè en realitat es tracte de l’acció de submergir-nos en diferents exposicions d’art. Sovint, aquestes es converteixen no només en un plaer per als sentits, sinó també en un laberint de preguntes que donen lloc a un complex exercici de recerca per a la seva descodificació. En aquest moment, en què naveguem per una allau informativa i de propostes fragmentades, potser caldria una caixa obscura per entendre què ha passat en el procés creatiu, tant de l’obra d’art com de l’exposició en si.
Amb Black Box la Galeria Miguel Marcos presenta quatre artistes procedents de la Xina, dos d’ells europeus: Nicolai, Lin Mo, Cristóbal Ortega i Dabao. Aquests pintors es reuneixen per primera vegada l’any 2013 al Desert Kubuqi, a Mongòlia Interior, convidats a participar a la “Cimera Internacional per a la Reforestació del Desert”, organitzada per l’Elion Company Ltd. Després d’aquesta trobada accidental, i malgrat les evidents diferències expressives, aquests decideixen posar en diàleg els seus discursos artístics i unir-se, exposant de manera col·lectiva a través de diferents mostres per museus i galeries de tot el món. En aquest diàleg, hi ha el negre buit de Nicolai amb les línies celestials de Lin Mo; els vibrants pigments de Cristóbal Ortega en consonància amb la bella simplicitat de Dabao.
La fusió d’aquests artistes ha estat comparada amb la dels quatre elements essencials de l’univers: terra, aigua, aire i foc. Una puntualització inicial que serveix per entendre les diferències que els seus projectes artístics guarden entre ells. Des de la remota Islàndia, embriagada de volcans i llegendes, fins a l’Espanya vermella i daurada de la sang i les espigues, passant, lógicament, per la Xina, que aporta els seus pinzells mil·lenaris al —ara sí— concert en partitura de quatre, lliurant els artistes el millor de si mateixos, en un procés d’aniquilació creativa, de buidatge anímic, que genera bellesa en totes les seves fases.
Una bellesa que ha deixat de ser aristotèlica i que inclou, des de l’aurora de l’impressionisme en la tasca pictòrica europea, fonaments d’una nova matriu . on hi ha lloc per a la lletjor, la sublimitat, el deliri, el pop, i el que és imperceptible o terrorífic .
D’aquest viatge s’entreveu un art que és, avui més que mai, el camp on es lliura la batalla contra la mediocritat; la tanca espiritual on s’ha de celebrar el darrer torneig. Aquell en què no hi haurà ni vençedors ni vençuts. Tots tindran el seu premi que consistirà en una visita a la caverna, on les idees platòniques exerceixen el seu despòtic regnat. Benvinguts siguin, doncs, aquests quatre genets del nou Apocalipsi a la frontera de la plenitud que ells mateixos han configurat. Nicolai, Lin Mo, Cristóbal Ortega i Dabao es presenten com a teixidors d’una tela de Penèlope que mai perdrà color, forma o textura, doncs està confeccionada amb els mateixos fils que trenen els somnis
NICOLAI (Reykjavík, Islàndia, 1964). Viu i treballa entre Pequín, París, Madrid i Reykjavík. Comença la seva formació artística des de molt aviat a l’estudi del seu oncle, el pintor Oddur Steinthórsson. La seva obra es caracteritza per un negre profund que es presenta buit, i per un erotisme sacríleg i sacrificial. El seu conceptualisme simbòlic transmet una visió poètica de la naturalesa i les seves lleis eternes. Realitza la seva primera exposició individual a París el 1980, “Hommage à Mishima”. Des de llavors la seva obra ha estat exposada a galeries i museus d’arreu el món.
LIN MO (Harbin, Xina, 1962). Viu i treballa entre Pequín i París. El 1984 obté el títol de Belles Arts a la LAFA, – Luxun Academy of Fine Art- (Shenyang, Xina). El 1990 rep una beca per estudiar a la Universitat de Barcelona, ââon treballa en una associació d’intercanvi cultural entre la Xina i Espanya fins al 1996. Realitza exposicions individuals i col·lectives a països com la Xina, Espanya, França, Itàlia o els Estats Units. La seva pintura es presenta amb un pols cal·ligràfic en forma de paisatges neuronals en perfecta harmonia amb els de la terra.
CRISTÓBAL ORTEGA (Alhaurín de la Torre, Màlaga, 1970). Viu i treballa entre Pequín i Màlaga. Estudia Arquitectura a la Universitat de Sevilla, dedicant-se professionalment a la pintura des dels anys 90. El 2009, i després d’una exposició a l’Institut Cervantes de Pequín, decideix instal·lar-se a la Xina. La seva obra es caracteritza per la representació de successions de notes pictòriques de diversos timbres i formes, harmonitzades com en una partitura arrabassadora.
DABAO [LI YONGMING] (Shandong, Xina, 1975). Viu i treballa a Beijing. Estudia arquitectura i pintura a nivell professional entre 1992 i 1998. El 1998 crea Dabao Design Studio. El 2003 s’estableix a la comunitat d’artistes Songzhuang. A partir de l’any 2010, a niell tècnica, la seva obra es caracteritza per la utilització de la pintura de sorra sobre tela. En referència a la temàtica ofereix una reflexió contínua a partir de la seva visió del que és domèstic i sagrat.
