POESIA VISUAL – POEMAS OBJETO
Joan Brossa (Barcelona, 1919 – 1998), poeta, dramaturg i artista plàstic, és el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX. La seva obra es distingeix per la seva habilitat especial per traslladar el pensament poètic més enllà de les seves fronteres habituals. Inclassificable, beu tant de la cultura popular catalana com de les avantguardes artístiques anteriors a la Guerra Civil espanyola per enllaçar amb el conceptual i l’art povera. Allibera el poema convertint-lo, successivament, en imatge, objecte i instal·lació.
L’any 1948 va fundar la revista Dau al Set amb Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart, Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats. Va participar en la primera exposició del grup a la Sala Caralt, l’any 1951, amb tres poemes experimentals, dels quals el primer podríem considerar-lo l’inici dels poemes objecte de Brossa.
A finals dels anys quaranta, la coincidència amb el poeta brasiler João Cabral de Melo va ser el detonant de la seva conversió al marxisme i del seu compromís amb la societat.
Tota la poesia de Brossa està plena de referències visuals; possiblement aquest sigui un dels motius més importants de la seva incursió en el món de les arts plàstiques. Va ser durant les dècades dels seixanta i setanta quan va concebre la majoria dels seus poemes visuals més coneguts i quan un públic més ampli els va començar a conèixer.
Als anys vuitanta, els encàrrecs que rebia eren múltiples, entre els quals cartells i poemes visuals al carrer. Ja no necessitava les eines que tenia a casa, sinó que disposava de sales senceres. Així van començar, entre 1990 i 1991, les primeres instal·lacions, que van anar augmentant progressivament.
La Galeria Miguel Marcos va inaugurar la seva seu a Barcelona l’any 1998 amb l’exposició “BROSSSSA quatre emplaçaments”, del 27 de febrer al 30 d’abril de 1998, amb cinc instal·lacions realitzades expressament per a l’obertura de la galeria.
Després d’aquesta, han tingut lloc quatre exposicions individuals més sobre el poeta: “BROSSA ¡Sempre!” el 1999; “Joan Brossa, Sempre! Sempre!!” el 2004; “Enganyifa” a finals del 2009. Enganyifa és el títol d’un poema brossià, inclòs al llibre Calcomanies. Però Enganyifa és també l’última obra de Joan Brossa. La va concebre per a la Galeria Miguel Marcos poc abans de morir víctima d’un tràgic accident domèstic. I a finals del 2011, l’exposició “Em va fer Joan Brossa”, que és el títol d’un altre llibre brossià de l’any 1950.
Una vegada més, la Galeria Miguel Marcos li ret homenatge amb aquesta nova exposició, Joan Brossa. Poesia visual – Poemes objecte, on es podran veure alguns poemes objecte inèdits com ara A d’entrepà, Barrets, Cinema, La maça del temps, Nocturn, Roda, Trampa, Vell, així com alguns dels seus poemes visuals més representatius, entre d’altres.
