PARALLEL WORLDS
Stephan Ach (Essen, Alemanya, 1958) va estar envoltat pel món artístic des de ben jove. Va descobrir en la fotografia el seu veritable talent i mitjà d’expressió. Es va graduar a l’Escola d’Art i Fotografia de Munic l’any 1982 i s’ha vinculat tant al món de la moda —treballant entre Nova York, París, Munic, Barcelona i Miami— com al cinematogràfic (l’any 2000 va ingressar a la New York Film Academy). Ha exposat recentment al Miluno Showroom (Ciutat de Mèxic, 2011), a la Miami Art Week i Wynwood Art Walk (Miami, EUA, 2012), a la fira Art Palm Beach (Palm Beach, EUA, 2013), a Zona MACO (Ciutat de Mèxic, 2013 i 2014) i a ARCO (Madrid, 2014).
Filòsofs, matemàtics, científics i literats han racionalitzat el món amb la voluntat de comprendre’l. Disposem, així, d’explicacions sobre el món visual, però què hi ha darrere d’allò que veiem? Stephan Ach ens mostra, en aquesta exposició a la galeria Miguel Marcos, que existeixen mons paral·lels. Si hi parem atenció, els podem percebre rere cadascuna de les fotografies exposades.
Aquests mons paral·lels darrere del món visible, en paraules de l’artista, es troben en el camí cap a la màgia de la vida, que és alhora un camí cap a un mateix: quan s’aconsegueix la unió amb el propi ésser, amb el món i amb allò diví que habita en nosaltres, es produeix un instant màgic. Així, despullant-nos de la primera capa de realitat visual, accedim a “la bella sensació de la màgia darrere de la vida”.
Potser, atès que aquest procés de descoberta és contemplatiu i personal, la mostra de Stephan Ach tendeix a una aparent calma. És des d’aquesta serenor, sense artificis, que l’espectador pot percebre allò que emergeix més enllà de la fotografia: la màgia.
La seva obra també explora els moments de desequilibri i desorientació: en les seves imatges, una petita part és fàcilment identificable, però la resta, més extensa, esdevé nebulosa, difusa. Amb això, l’artista ens desconcerta i ens impulsa a buscar sentit en allò imprecís. Sense adonar-nos-en, iniciem un procés creatiu. Segons Stephan Ach, la nostra trajectòria vital està dividida en “caixes” (escola, universitat, matrimoni, professió…); passem d’una a l’altra amb rapidesa perquè ens sentim insegurs “fora de la caixa”. Però la seva fotografia es delecta precisament en aquest espai exterior, en aquest “fora”, per explorar l’imprevisible i descobrir nous camins.
Amb aquestes premisses, ens submergim en obres tranquil·les i evanescents que volen revelar els mons paral·lels —màgics, fora de la norma— que existeixen darrere del món visible.
La sèrie World within (Món interior), amb imatges borroses i vibrants, representa “la nostra existència com una unitat de l’interior i l’exterior, flotant en un món líquid”. Malgrat que la figura sembla en transformació, l’obra transmet equilibri. Aquesta és la paradoxa del seu treball: imatges que podrien generar confusió per la seva indefinició evoquen, en canvi, aquell instant de comunió amb un mateix, amb l’entorn i amb allò diví.
Visible calm (Calma visible) recrea boscos frondosos i inquietants. Només cal observar-los, sense intervenir ni precipitar la percepció, per accedir als mons paral·lels als quals al·ludeix l’autor. El mateix succeeix amb els Untitled: gaudint de la imatge, dels colors i del joc entre allò distingible i allò suggerit, l’espectador es deixa seduir per la impressió que la fotografia projecta. Així ens reconciliem amb allò desconegut i activem un estat mental que cerca sentit allà on sembla no haver-n’hi.
Joropo presenta un halo de gaudi que ens remet a la màgia d’allò fascinant. La primera fotografia fa referència a una dansa de Colòmbia i Veneçuela, amb influències africanes i hispanoàrabs. Els vestits de les ballarines, que podrien recordar flors tropicals, ens connecten amb la llibertat, la diversió, l’alliberament i el trànsit emocional. Al capdavall, la dansa és un mitjà d’expressió no verbal i, per tant, conté implícites idees i emocions.
En definitiva, la mostra de Stephan Ach convida tant al gaudi de les seves fotografies com a la consideració d’aquests mons paral·lels, on la connexió amb un mateix i amb l’entorn dota la vida d’una nova bellesa. Cada instant és únic. Es tracta d’una mirada centrada en el present com a forma de viure amb intensitat i serenor, acceptant la incertesa com una oportunitat per desplegar un procés creatiu capaç de generar nous significats. Així, Stephan Ach no només ofereix una proposta estètica, sinó també una nova manera d’entendre el món. L’art tracta d’allò humà i d’allò diví i, per això, cada aportació innovadora d’un artista reactiva el diàleg etern entre el que veiem i allò que s’amaga darrere del que veiem.
