HORIZONTES

A “Horizontes, pintures recents”, José María Yturralde exposa per quarta vegada a la Galeria Miguel Marcos. En aquesta mostra de gran sobrietat formal, l’espai i el color semblen els protagonistes; i, sens dubte, ho són. Però, darrere de cada quadre, hi ha molt més. A cada llenç hi subjauen qüestions existencials com l’origen, el buit, l’infinit, el principi i el final i, d’aquesta manera, la mostra ens interpel·la a un nivell molt profund.

L’evolució de l’obra de José María Yturralde és molt notable. En els seus primers treballs, combinava ciència i art, matemàtiques i sensibilitat dins del corrent artístic abstracte de l’art òptic (op art, nascut als Estats Units el 1958). Amb la seva obra, creava il·lusions visuals a través de fenòmens purament òptics per generar una certa ambigüitat perceptiva. En comentaris més recents, el pintor va explicar que “la forma aparentment va desapareixent en la meva obra” i, a les estructures geomètriques, els segueixen quadres on el color es converteix en el primordial: primer, gairebé monocrom, on el vermell és vermell; després, suggerit i ple de matisos, on el blau, per exemple, conté zones violàcies i grisoses.

Aquesta aparent evolució cap a la desaparició de les formes i la importància del color i de l’espai són un reflex d’una inquietud personal de José María Yturralde: acostar-se a l’“espai primigeni, primari, relacionat amb la idea del caos, del buit, de l’ordre i el desordre; aquesta idea una mica oriental del no-res que també podria assumir la ciència occidental, així com dels límits entre el que existeix i el que no és”.

Pel que fa a la secció de peces titulades Postludis, el mateix autor escriu: “En l’obra que presento em baso, a través del color, en la metàfora de la matèria pulsant, en els processos gairebé perpetus d’una espiral infinita”, per destacar l’interès pels conceptes de l’inefable, el sublim i l’absolut en la pintura. La sèrie de Postludis va ser precedida per una altra sèrie de Preludis; títols amb una clara referència musical.

Resulta paradoxal que quadres tan reflexius invoquin el silenci i, alhora, la música. La música té un paper destacable en l’obra del pintor. Concretament en els Postludis, ja que ens situa davant l’espai, aguditzem l’oïda per escoltar la música harmònica que, segons Pitàgores, el cosmos crea amb el seu moviment. En les pintures recents, també ens esforcem a escoltar el so que produeix la vibració d’energia que talla l’espai en el quadre. Són quadres silenciosos però emanen un torrent d’energia que només pot prendre forma musical, ja que l’art de la música també invoca el bell, el sublim i l’inefable.

En les seves altres obres exposades, Izar, Dawn, Sirius o Horizon, ens situem davant el buit —que, paradoxalment, sembla d’on neix tot— travessat per una línia de color, potser energia, potser pulsió. El color de la línia de l’horitzó ens indueix a un determinat estat d’ànim. La importància del color i de la seva repercussió en el nostre estat anímic ens remet a Rothko, que considerava que el color pur era el millor mètode per expressar emocions, i, alhora, a les teories sobre l’abstracció de Kandinsky. Tots dos, com el mateix José María Yturralde, consideren que el color actua directament sobre l’ànima i, així, pot produir emocions profundes en l’espectador.

Per tant, cada quadre exposat convida a la reflexió i la contemplació, donada la seva intensitat espiritual i emotiva. L’obra emana un profund contingut metafísic. Darrere de cada quadre, hi endevinem les preguntes “D’on venim?” i “Cap a on anem?”. Amb aquests interrogants, la mostra convida els espectadors a reflexionar sobre les qüestions més importants per a l’ésser humà, unes qüestions sobre les quals es pot parlar molt però concloure poc. Per això, l’aposta de tractar-ho artísticament és probablement la més il·luminadora, perquè a la vessant intel·lectual s’hi afegeixen les emocions i la sensibilitat. No hi ha cap enfocament més complet que aquest per acostar-nos a entendre el significat de la vida i del no-res.

Totes aquestes obres no necessiten explicacions. El sentit sorgeix de l’experiència íntima entre el quadre i l’observador. L’art abstracte busca trobar significat a les preguntes eternes de la història. Dada la grandesa dels temes que bateguen en aquests quadres i gràcies al domini tècnic i pictòric de José María Yturralde, cada obra ens situa davant l’abisme de les grans nocions de l’estètica, és a dir, el sublim, el bell, l’infinit… Assolir aquest estat de comunió amb l’obra i, per tant, amb aquestes qüestions existencials significa una pausa en les nostres vides atrafegades. Per un moment, connectem amb el més profund de l’ésser; la nostra ment viatja lluny a la recerca de respostes i, encara que després no trobem les paraules per explicar-ho, sí que ho haurem experimentat, ho haurem sentit. Al cap i a la fi, en una realitat on la nostra existència és plena d’interrogants, probablement la capacitat de sentir és el més valuós.

JOSÉ MARÍA YTURRALDE (Conca, 1942): Doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Catedràtic de Pintura de la Facultat de Belles Arts de València i Acadèmic de Número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Influenciat per J. Albers, V. Vasarely, M. C. Escher, Sir R. Penrose i B. Fuller, en les seves obres ha conjugat art i ciència, per exemple, en les seves cèlebres Figures Impossibles. El seu pas pel MIT (Massachusetts Institute of Technology) també va marcar amb aquest to científic i innovador la seva obra. A Espanya, va ser impulsor de l’art cibernètic i també va realitzar treballs amb làser i holografies. La seva següent creació van ser les Estructures voladores, figures tridimensionals capaces de volar. En les seves obres més recents, se centra a estudiar la influència del color en les emocions i l’estat d’ànim. La seva obra està representada en col·leccions públiques i privades: MNCARS, Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Madrid; IVAM, Institut Valencià d’Art Modern, València; Museu d’Art Abstracte Espanyol, Conca; Fundació Juan March, Palma de Mallorca; Col·lecció Los Bragales; Col·lecció De Pictura; Brooklyn Museum de Nova York, EUA; Museu Estatal d’Art de Novgorod, Rússia; Museu d’Art Contemporani de Vitória, Brasil; entre d’altres.