ALUSIONES-ILUSIONES
Set abstractes després de la posmodernitat
La Galeria Miguel Marcos presenta l’exposició “Al·lusions Il·lusions”, dedicada a mostrar l’obra de set pintors abstractes nascuts als Estats Units i a l’Europa Central en la segona postguerra mundial: l’alemany Imi Knoebel, l’austríac Herbert Brandl, el suís Michael Biberstein, i els nord-americans Jonathan Lasker, Julian Schnabel, Peter Halley i Dennis Hollingsworth.
L’obra de tots ells eclosiona al voltant de la postmodernitat, després d’una dècada d’imperi conceptual. Es tracta d’una generació d’artistes cultes, docents i teòrics de l’estètica, que ha crescut en un moment de prosperitat i de possibilitats tècniques en progressió aritmètica. Més enllà dels postulats teoricoutòpics de les avantguardes històriques, assenten les seves bases després de prefixos com neo i post. La seva pintura es compon d’al·lusions, però també d’il·lusions. Al·lusions a un passat històric que ha de ser recuperat en la seva versió més formal; il·lusions referents al punt de partida al qual ens condueix tota proposta sintàctica, més enllà de l’ambigüitat formal.
L’idealisme centreeuropeu del Sturm und Drang passat pel sedàs de Beuys i l’expressionisme més espiritual anima les investigacions de Knoebel —seguint els passos de Malèvitx—, el paisatgisme boirós de Brandl o les respiracions cromàtiques de Biberstein. Mentre que la tradició gestual nord-americana, així com la integració de les propostes conceptuals, es revelen en les geometries de Peter Halley, els atrevits pastitxos de Schnabel —admirador de Gaudí i Cy Twombly—, el revisionisme calculador de Jonathan Lasker o les acumulacions matèriques, gairebé objectuals, de Dennis Hollingsworth.
Al·lusions al cosmos com a llenguatge, i al llenguatge com a il·lusió. Set propostes abstractes després de la superació de la dicotomia entre abstracció i figuració que configuren un panorama actual de les principals tendències pictòriques, més enllà dels ismes.
