EM VA FER JOAN BROSSA

Joan Brossa (Barcelona, 1919 – 1998), poeta, dramaturg i artista plàstic, és el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX. La seva obra es distingeix per la seva habilitat especial per traslladar el pensament poètic més enllà de les seves fronteres habituals. Inclassificable, beu tant de la cultura popular catalana com de les avantguardes artístiques anteriors a la Guerra Civil espanyola per enllaçar amb el conceptual i l’art povera. Allibera el poema convertint-lo, successivament, en imatge, objecte i instal·lació.

A partir de l’any 1950, la poesia de Brossa experimenta un gir cap al compromís social, en part gràcies a la trobada amb el poeta brasiler João Cabral de Melo.

“Em va fer Joan Brossa”, de 1950, representa una ruptura formal i temàtica profunda, amb poemes totalment prosaics que ocupaven un espai mínim. Eren petits flaixos de la realitat quotidiana plens d’humor, l’objectiu dels quals era la denúncia política. Es tractava de dir més amb el mínim possible.

A la Galeria Miguel Marcos es poden veure algunes obres inèdites com ara David, Espia, Ex-vot en record d’un malefici, així com alguns dels seus poemes visuals més representatius.