YO DIBUJO
Jo Dibuixo de totes les formes (sempre). Els “pensaments i idees” es desenvolupen i bullen dins meu, fins que arriba el moment en què els dibuixo. Sorgeixen a partir de l’experiència, la vida i l’observació; el meu ull és la meva càmera, la ment és el disc dur. Dibuixoen petit format però somio a gran escala, doncs la meva intenció és, si és dona l’oportunitat, que aquests dibuixos puguin ser exhibits sobre superfícies arquitectòniques o similars. Dibuixo l’estructura i la solidesa, com quan era estudiant d’escultura que dibuixava abans de crear, i ara mentre faig, dibuixo.
Amb afecte, DT
El procés creatiu d’un artista ha de ser invariable i inalterable. Prova del que s’esmenta són els recents treballs de David Tremlett, que constituiran la tercera exposició individual a la galeria Miguel Marcos, a partir del proper 10 de maig, i que porta per títol YO DIBUJO.
En les obres que formen part d’aquesta mostra, s’observa el fluir constant d’idees, transformades en la bidimensionalitat del paper. Una visió subjugant, plena de fortalesa i resolució. La precisió del dibuix aprofundeix dins l’arquitectura, amb el predomini d’una gamma cromàtica de tons bàsics, sense estridències, adaptats en una singularitat geomètrica que implica aquesta disciplina.
Ni en pintura ni en escultura, David Tremlett (Regne Unit, 1945) s’inscriu en una tradició artística convencional. No és una actitud anecdòtica o efímera. Simplement defuig de tot academicisme i convencionalisme, la qual cosa li ha permès orientar tota la seva trajectòria artística.
Dos elements bàsics es conjuguen en els treballs exposats. El primer: el viatge, amb tot allò que comporta: allunyaments, descobriments, trobades. El segon, el desig immutable d’una producció artística que no es correspongui amb els estereotips coneguts (quadres, escultures, fotografies). L’obra de Tremlett es basa en la interpenetració i la creació de paisatges amb un llenguatge de constant experimentació: escultures amb pigments; arquitectures amb línies.
Continua emprant materials menors com el pastel, el llapis, el paper, mentre el seu desig, constant i impertorbable, és la plasmació de les seves obres en composicions monumentals unes, i en altres, ben cert, més reduïdes, dins uns paràmetres que es poden copsar en aquesta mostra, on persisteix l’atenció al somni, al joc, a la subjectivitat en una paraula.
Dibuixos imaginatius en el concepte, intel·ligents en la forma, esquivant l’habitual classicisme per endinsar-se en l’ambivalència de l’univers estructurat, ordenat, però també esquarterat i fragmentat. En aquest fluir d’idees, dins de la geometria, s’entreveu una significació singular d’elements simples, volums i formes, que es superposen i entrellacen en formacions, creant una peculiar trama d’atmosfera comprimida.
Com a prova permanent del que s’acaba d’esmentar és el “Wall drawing” Barcelona Corner (Pile Up #49) que forma part de l’espai de la galeria des de l’any 2016. Una intervenció representativa de figures arquitectòniques, de caràcter constructivista, que abandona formes anguloses previsibles, establint un marc ple d’innovació i dinamisme.
La seva àmplia trajectòria expositiva inclou exposicions individuals al Centre Georges Pompidou de París, El Museu Stedelijik a Amsterdam; Museu Pecci, Prato, Itàlia; i el Museu d’Art modern de Nova York. El 1992, va ser nominat per al Premi Turner pels seus dibuixos murals que poden veure arreu del món, tal com es pot apreciar al Palazzo Butera de Palerm, Sicília (Itàlia). A finals del 2018, a partir de l’encàrrec d’un gran dibuix mural per a la planta noble d’aquest emblemàtic palau, i fins al 2020, han estat moltes les intervencions seves dins el perímetre d’aquesta edificació. Les seves obres, de proporcions ambientals, el pigment s’escampa directament amb les mans sobre les parets. Al Palazzo Butera, Tremlett confronta els frescos del segle XVIII de Fumagalli i Martorana i reinterpreta el tema de la quadratura i l’avenç de la perspectiva en clau contemporània.
Una altra de les seves accions més recents va tenir lloc el passat mes de setembre de l’any 2022, a l’Horti de l’Almo, Col·legi Borromeu de Pavia, Itàlia, amb una intervenció en un dels seus murs, com a part d’un procés de revitalització i reconstrucció de l’espai destinat al públic. Dins aquest 2023, l’Orangerie de l’Hotel Bethune-Sully, situat a la 62 rue Saint-Antoine de París, França mostra un dels seus més recents Wall Drawings: “Wall in 27 Sections”.
