PROPUESTA PARA UNA COLECCIÓN
Col·leccionar implica emprendre l’aventura d’aconseguir un tot, on la coherència no només quantifiqui els diferents estils relacionats entre si, sinó que en permeti la seva classificació. Dins el món de l’art, col·leccionar-lo és una qüestió de conquerir el sentiment, però també la raó.
Afició, passió i forma de vida, són els fonaments en que es basa la Galeria Miguel Marcos per presentar a partir del 4 d’abril la mostra: Propuesta para una colección, una selecció escollida d’obres d’artistes que han marcat una època dins l’art contemporani espanyol : Juan Antonio Aguirre (Madrid, 1945 – 2016), Chema Cobo (Tarifa, Cadis, 1952 – Màlaga, 2023), Carlos Franco (Madrid, 1951), Antón Lamazares (Pontevedra, 1954), Francisco Leiro (Cambados, Pontevedra, 1957), Juan Navarro Baldeweg (Santander, 1939) i Manolo Quejido (Sevilla, 1946) dialoguen entre si, des de la pluralitat de conceptes i continguts a la convergència de valors estètics, plàstics i visuals de les obres escollides, expressades sobre tela o paper en les més diverses tècniques: oli, pastel, acrílic, mixta…i fusta.
A patir dels paràmetres naïf expressats en una figuració paradoxal, dins una gama monocromàtica en diferents intensitats de fucsies de Juan Antonio Aguirre a l’actitud irònica i provocadora de pop art esquerp, dins la tradició figurativa i amb una gama de colors vibrants de Manolo Quejido, l’exposició presenta la singularitat dels treballs de Chema Cobo, on es pot observar la combinació de l’art conceptual, que juga amb la naturalesa de la representació, i la figuració, que es concentra a jugar amb allò que està representat. En referència a Carlos Franco, la precisió i afecció de la tècnica emprada en la pintura exposada, es troba dins d’un discurs realista, amorosament pintat en l’àmbit d’un cert classicisme paisatgista.
Antón Lamazares recorre a un format inversemblant, extremadament vertical, amb flaquesa filoforme, que no deixa de recordar les escultures de Giacometti, amb un càustic sentit de l’humor, sobre la base d’una estranya poesia funambulesca. Tot dins els cànons del diàleg establert amb l’escultura de fusta de Francisco Leiro, de primitiva esveltesa i de mirada entre la sorpresa i la interrogació.
L’expressió del quadre de Juan Navarro Baldeweg, es centra en l’equilibri del color, tot protegint-ne la intensitat i la forma, mitjançant l’ordre, en un pla figuratiu seductor no exempt de misteri.
Propuesta para una colección convida a atreure l’impuls que mou a atresorar art, i que aquest provoqui el sentiment d’una cosa “pròpia” per part de qui desitja reunir obres artístiques alhora de considerar-les com a part de la seva vida, la seva identitat i el seu personal segell.
