SPOUT & COFFIN

Xavier Grau (Barcelona, 1951) presenta a la Galeria Miguel Marcos una nova sèrie de pintures sota l’epígraf “Spout & Coffin” –“Pic i taüt”, en català–. Darrere d’aquest títol enigmàtic i contundent s’amaguen les inquietuds d’un artista que treballa “a pit obert”, sense lona ni paracaigudes, implicat totalment en un llenguatge que és alhora eina d’investigació i laberint hermètic. Grau és conscient que el llenguatge el posseeix, i no a la inversa. Tant si es tracta del llenguatge heretat de Duchamp, Picabia, Guston o Picasso, com del que el seu gest, el seu ull i la seva ment han teixit i desteixit –com Penèlope en la seva espera ajornada a l’Odissea– al llarg de 33 anys.

En la pintura de Grau es confonen els substrats, traçats sobre una mena de líquid amniòtic previ al llenguatge articulat per la raó, i es multipliquen les lectures. El rostre com a alè del creador, el traç grafitista, el dripping, l’ull-sexe, la llum interior del seu particular hortus conclusus, s’arrauleixen a la superfície d’unes teles que anhelen transcendir de manera crua a cops de pic. I, al mateix temps, temen l’asfíxia d’aquest conjunt il·lògic de logismes que és el llenguatge. Darrere d’un caos aparent, Grau utilitza la ironia com a distanciament físic i mental per desentranyar les jerigonces del llenguatge i el laberint de l’artista en el seu procés creatiu, fet d’instants, retalls, apropiacionismes i petites portes de sortida –o punts de fuga conceptuals–. Es tracta d’un exercici exemplar d’allò que podríem anomenar, amb les degudes reserves, “automatism crític”.