SEDIMENTACIÓN
La Galeria Miguel Marcos presenta Sedimentació, una mostra de l’artista Ricardo Calero que reuneix obres representatives dels seus últims projectes.
Aquests últims anys han estat transcendentals per a la trajectòria de Ricardo Calero, consolidant el seu prestigi sobre la base d’un treball sincer i personal, meditat i compromès. Les seves accions i intervencions l’han portat de Mont-real a la República Dominicana, del desert dels Monegres a la vall de Giffre, a França, d’Albarracín al mont Taunus, a Alemanya. Les seves exposicions han viatjat a Venècia i Roma, a Washington i Mèxic DF, Praga o Colònia, Madrid o Bad Homburg. Tanmateix, ja ha passat una dècada des de la seva última individual a Barcelona – Luz en la sombra, a la galeria Joan Prats, maig del 2000.
La seva exposició a la galeria Miguel Marcos ens presenta un artista singular, que ha après tant a fer com a deixar fer. Sedimentació té l’aigua i el temps com a protagonistes, aportant arquetips dels seus modes paral·lels de treball, “natural interior” / “natural exterior”, a través de dues sèries: Baptismal i Gotes de vida. Resulta instructiu recordar la pregunta que Calero es feia el 1984 i que es reiterarà al llarg de la seva carrera: és necessària la presència per envair un espai de desitjos? La qüestió tenia a veure, aleshores, amb un líquid que desapareixia, evaporant-se però deixant cert rastre. Era la creació d’un espai a través d’una absència. I, en certa manera, en moltes de les seves obres posteriors, la retirada del mateix artista o la mera acció del temps han actuat com a reveladores del sentit.
Ricardo Calero ha deixat fer a la terra, a la intempèrie i al temps. Així va succeir amb els dibuixos abandonats i recuperats del mont Taunus, a Alemanya –acció de l’any 2001 que va plantejar un intercanvi simbòlic amb la natura–, o amb els papers i les lletres que sembraria més tard a les terres de Fuendetodos, al costat de la casa natal de Goya. Aquests treballs serien exemples del que l’artista anomena “natural exterior”, i que desenvolupa juntament amb els que denomina “natural interior”, on la presència humana i el compromís social tenen un paper primordial. Entraria en aquest segon capítol el projecte Latidos del tiempo, compartit amb el fotoperiodista Gervasio Sánchez, o les accions desenvolupades durant set anys al cap de Gata, on va escampar passaports sobre les onades del mar, al·ludint així al problema de la immigració.
L’aigua, la terra, elements fèrtils però paradoxals, han seduït inevitablement aquest artista. Ell també es mostra com a mediador, a la seva imatge. Mediador i gairebé transparent. Les peces de la sèrie Baptismal es van crear a Albarracín amb l’ajuda del riu Guadalaviar. Es tracta d’un excel·lent exemple de “natural exterior”. Calero introdueix en l’aigua els seus llenços, alguns de força grans, i deixa que el riu –les plantes que s’hi agiten o els sediments que transporta– els treballi sense pressa. L’aflorament de lletres i paraules, prèviament gravades.
