RESPIRACIÓN

Les escultures inflables tenen un paper primordial en la meva obra des de 1991. En la majoria d’escultures i instal·lacions he utilitzat ventiladors industrials i simples mecanismes de vàlvula per animar formes teixides. Amb això, he aconseguit gestos animats inesperats.

Significativament, ha estat la utilització de materials lleugers, com el Tyvek (i més recentment el niló spinnaker), la base a partir de la qual he desenvolupat la meva obra, i més específicament el meu interès per la introducció del moviment en les meves figures. La lleugeresa d’aquest material permet una reacció sorprenentment subtil a l’acció de l’aire que allotja al seu interior, transmetent un naturalisme insospitat molt proper a la sensació que tenim de respirar.

Els inflables són, per si mateixos, objectes d’encantament, fantasia i optimisme; tot i així, de vegades les coses es torcen, prengui’s l’Hindenburg com a exemple. En les meves obres, la possible aflicció davant els capricis de l’aire adopta formes diferents. L’escala és un factor important. Els meus gegants, per exemple, estan pensats per aclaparar. Sembla que estiguin lluitant.

Però quin és el sentit d’aquesta lluita? Sigui quin sigui el seu significat, depèn de la lectura que aporti cada espectador en contemplar-la. A alguns els semblarà el neguit que precedeix tota respiració, la dificultat per aixecar-se, i hi veuran una imatge de joc, fins i tot de resurrecció. En canvi, per a altres visitants pot representar alhora una imatge de tortura. Tots dos casos tenen molt en comú amb l’empatia física, amb les forces intrínseques que ens animen a tots.