METAMORFOSIS. PINTURAS DE LOS 80
La galeria Miguel Marcos presenta “Metamorfosis. Pinturas de los 80” una mostra monogràfica de Menchu Lamas, artista vinculada a la galeria des dels seus inicis, que no exhibia la seva obra de forma individual a Barcelona des del 2004, essent la seva darrera exposició “Espiral de Sueño”.
Menchu Lamas (Vigo, 1954) és una figura important per entendre la pintura contemporània espanyola. Artista autodidacta, es va donar a conèixer a la dècada dels anys vuitanta formant part d’Atlàntica, grup impulsat per ella, Antón Patiño, Antón Lamazares i Francisco Leiro, que van reactivar i van situar la plàstica gallega al panorama internacional.
Les seves obres es caracteritzen pels grans formats, interès que ve donat per la recerca de la percepció d’estar dins del quadre, plantejant-se en igualtat de condicions una relació d’escala i una implicació corporal.
Dins la seva obra emergeixen amb freqüència figures elementals com animals domèstics i d’altres que semblen sortides d’algun bestiari medieval, molt híbrid i gairebé al·legòric, i alhora dins de la tradició gallega, el mar i totes les seves connotacions i tradicions. Tot plegat expressat, tal com abans se n’ha fet esment en un format no ja gran sinó directament “americà” de teles. La gestualitat expressada en els seus treballs, la intensitat –gairebé es podria dir que la violència– del seu cromatisme, a través d’àmplies pinzellades i colors primaris ja ens aporta una gran informació sobre quins eren els seus clàssics.
Dins una efervescència neo -expressionista que a Galícia constituïa l’eix fonamental del grup Atlàntica, es contempla un retorn del que s’ha reprimit en un territori antropològic concret. Menchu Lamas transformava en formes fantàstiques, no exemptes de cert sentit, definides, amb traç segur, gairebé escultòric, la qual cosa dona peu dins la relació fons i figura “simbiotitzada”, al sorgiment d’aquests éssers emmascarats, amb cossos que semblen columnes, amb un contorn negre que els permet distingir-se de l’espai exterior, com si fos una frontera.
Una figura humana esquematitzada, de fisonomia impossible de reconèixer, s’inscriu mitjançant l’obertura en diagonal de les seves extremitats. Plàsticament el més intrigant, doncs renega de tota proporció amb el cos humà, de trets inexpressius i siluetes desproporcionades.
Menchu Lamas va ser seleccionada per a les mostres col·lectives més importants que hi va haver dins i fora d’Espanya com Europalia a la Biennal de Sao Paulo, Five Spanish Artists a Nova York, Caleidoscopio Español a Art Basel 1984 i Spansk-Egen-Art a Estocolm, Currents a l’ICA de Boston. Escollida també per la mostra Art d´Aujourdhui-Art de Femmes, Musée du 20´eme Siécle de Viena.
La seva obra forma part de museus i col·leccions públiques com Colección Los Bragales (Santander), Col·lecció d’Art Contemporani “La Caixa” (Barcelona), CGAC, Centro Galego de Arte Contemporáneo (Santiago de Compostela), MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Barcelona) o MNCARS, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid).
