FRAGMENTOS A SU IMÁN
La galeria Miguel Marcos presenta a partir del dissabte, 21 de maig una nova exposició individual de Cristóbal Ortega: Fragmentos de su Imán, on es podran contemplar una sèrie d’obres procedents de la seva producció més recent.
Un títol suggeridor que pretén ser una invitació per part de l’artista cap a l’espectador per endinsar-.lo cap a un món oníric, d’imatges flotants lleugerament insinuants, on el llenguatge autosuficient i independent de l’abstracció, convida a la contemplació de vibrants i insòlites formes: aus, plomes, peixos, mol·luscs, flors, plantes, etc. Temes zoològics i botànics sorgits de l’explosiva Natura, que suren en un espai líquid o aeri, absolutament il·lusori.
En els darrers anys, el món de l’art ha vist un nou ressorgir de la pintura, de manera gairebé espontània i sense gaire discussió teòrica. Cristóbal Ortega (Alhaurín de la Torre, Màlaga, 1970) pertany a aquest moviment i, tal com ho descriu Enrique Juncosa, dins la introducció del catàleg de l’última mostra de l’artista, Poemas de piel, que va tenir lloc a la seva ciutat natal entre setembre i novembre de 2021:
“Les imatges de la seva pintura sorgeixen dels processos que utilitza en el seu treball, una cosa potser també generacional, ja que força dels nous pintors exploren qüestions metalingüístiques i processuals amb la seva feina. A més, la pintura d’Ortega es relaciona també amb alguns aspectes de l’estètica tradicional xinesa, sobretot amb les seves pintures cal·ligràfiques, la qual cosa concedeix a la seva obra una gran personalitat”.
Tècnicament, Cristóbal Ortega segueix basant les seves creacions en el que ell mateix anomena “Sudoracions”: l’obra s’expandeix al inrevés de la tela, que està sense imprimar, i ofereix a l’espectador el resultat d’una “transpiració” d’aspecte aleatori i volàtil, que fuig de qualsevol realitat, i ens introdueix en un univers fantàstic, eteri, gairebé en el voyerisme científic, oferint la possibilitat de ser observadors de la vitalitat de la biosfera, a través de la imaginació de l’artista.
Interessat en la poesia, són molts els rapsodes que han deixat les seves influències en la creativitat de l’artista. Explorador incansable de la lírica, l’insòlit neo-barroquisme dels versos del poeta cubà José Lezama, – de fet és un dels seus poemaris que dóna títol a aquesta exposició – , li proporcionen aquest halo de revelació i d’enigma, sense aclariment intel·ligible, que no deixa de ser fascinant.
El visitant podrà percebre l’habilitat d’Ortega per crear les seves obres en formats molt diferents, un fet poc habitual: quadrats, de diferents mides, alguns lleugerament verticals, o fins i tot tondos, amb fons de tons marrons o veladament blanquinosos, utilitzant una paleta molt elaborada, de vegades subtil, en altres vehement, igual que la seva pinzellada, entre el gest i traç il·limitat i el pols ferm i contundent. Tot això accentua la sensació d’un moviment circular, sense fi, procedent de diversos nuclis molt diferents.
Cristóbal Ortega és arquitecte titulat per l’ Escola Superior d’ Arquitectura de la Universitat de Sevilla, dins l’especialitat d’Urbanisme, i es dedica professionalment a la pintura des dels anys 90. Continua treballant entre Màlaga i Pequín, encara que recentment s’ha instal·lat a Miami, Florida (EUA). Aquesta és la seva quarta exposició individual a la galeria, després de Lezamar (2019), Súnyata (2018) i Hàptica el 2015.
