LA HUELLA DEL ECO

Sota l’epígraf La petjada de l’Eco, Carlos Franco (Madrid, 1951) presenta la seva producció més recent, caracteritzada per la irrupció de les noves tecnologies i de materials poc habituals en la praxi pictòrica, tot mantenint, però, les arrels d’un llenguatge configurat després de segles de dialèctica entre pinzells. L’exposició es compon de pintures sobre diferents suports, gravats i impressions digitals.

La petjada de l’Eco encarna la plasmació física d’allò intangible, la pervivència del mite com a esdevenir perpetu d’un llenguatge que es reinventa i flueix constantment, però també al·ludeix als ecos de la tradició pictòrica, al sediment de la gran tradició: l’obra de Carlos Franco és, i continua sent, absolutament personal, però alhora s’edifica sobre els sòlids fonaments —el substrat eco— d’un llenguatge indeleble, renovat constantment per artistes com Velázquez, Gauguin, Picasso, Poussin o Cézanne… artistes, tots ells, renovadors en el seu moment de la tradició pictòrica.

Carlos Franco incorpora a la seva praxi els avenços de la tecnologia informàtica i treballa sobre els seus propis ecos, les seves petjades plasmades en imatges, per afegir capes a un diàleg infinit de fragments, cultures, temps creatius i materials inèdits. Ja sigui sobre teles en què ha imprès pintures seves i que ha reelaborat mitjançant la infografia i el pinzell; sobre impressions digitals d’obres concebudes específicament per a aquest procediment, o en els seus gravats coloristes, La petjada de l’Eco actualitza i perpetua el no-temps, l’essència ètica, l’etopeia mateixa de l’acte creatiu.