ISAAC

Alfonso Albacete (Antequera, Màlaga, 1950) inaugura l’any amb aquesta mostra que, sota el suggeridor nom d’Isaac, presenta una sèrie d’interiors i exteriors. Partint de l’obra que Albacete ha anat desenvolupant en els darrers anys, el pintor se serveix del tríptic Isaac, on mostra un motiu de pedres multicolors que li serveix de pretext per abordar la confecció d’un teixit d’estances contemporànies (de les parets de les quals penja algun motiu relacionat amb el tríptic esmentat). Aquests aposents deixen de ser interiors per obrir-se, a través de diferents plans, cap a l’exterior, en una mena d’abstracció barroquitzant típica de la seva mirada entre figurativa i abstracta.

Alfonso Albacete és un artista plàstic de síntesi, un creador que ha assimilat les avantguardes i no renuncia al que ha sedimentat la història de la pintura. Així, la seva pintura es manifesta d’una manera natural a partir del magnífic ofici que posseeix. La realitat dels sentits es transforma en pintura. De nou aquesta sèrie, com vam poder veure a les seves Pinturas vásicas (Galeria Miguel Marcos, Barcelona. abril-maig 2000), constitueix tot un tractat del color, de la seva sensació en les seves pròpies paraules: “Pintar com un malabarista que posa en marxa una sèrie de plats sobre uns pals que va movent, d’aquí cap allà, anant i tornant, per mantenir-los en equilibri”. El món reflectit per Albacete no és representat com a objecte de coneixement sinó com a camp per a les sensacions dins d’una complexa física del color. En aquesta, cada pinzellada o taca, de vegades amb ecos del pop art, analitza un aspecte diferent de la percepció.