HÁPTICA
L’arribada de la modernitat va suposar un canvi a la narrativa de la Història de l’Art. Per primera vegada, les produccions artístiques s’allunyaran del mimetisme per posar èmfasi en els sentits i els modes de representació. El moviment anomenat expressionisme abstracte, que deu el seu nom a Harold Rosenberg, és un art d’expressió que abandona qualsevol metàfora a favor dels sentits perseguint l’ideal que les obres siguin per elles mateixes, tal com sostenia Martin Heidegger. La creació artística de Cristóbal Ortega (Alhaurín de la Torre, Màlaga, 1970) s’inscriu dins aquesta praxi creativa amb una obra que es podria considerar sinònim de l’esdevenir espiritual.
Sota el títol HÀPTICA, la Galeria Miguel Marcos es complau a convidar-vos a la primera exposició individual de Cristóbal Ortega. La trajectòria d’aquest artista malagueny es veu íntimament lligada a la formació arquitectònica, que el va impulsar a crear un art buit de tot contingut que pretenia ser una explosió dels sentits.
La particular concepció pictòrica d’Ortega dóna lloc a treballs, amb abundància en el revers de la tela d’una barreja d’olis. Una tècnica que parteix de la sudoració, és a dir, del transpirar de l’oli a través de les fines capes de lli. Colors que es fusionen i interactuen generant sinergies i moviments.
Influenciat per l’estètica de Deleuze, Cristóbal Ortega descobreix a la seva pintura el poder de l’ull hàptic: la possibilitat de tocar amb la vista. Justament, a través de la seva obra, estableix un joc de mirades amb l’espectador a qui, entre altres coses, suggereix una reflexió a través del traç enèrgic de l’oli que deixa marques d’identitat. En realitat, aquestes taques d’individualitat donen lloc a títols aleatoris que conviden a pensar “que el temps, un cop reflectit, es converteix en un instant, en comptes d’un a priori” (Theodor Adorno, Teoría estética, 1970).
Com si fossin panoràmiques d’un riu de fons sorrenc, blanquinós, on brollen flors, sorgeixen remolins i amalgames d’herbes, les obres d’Ortega ofereixen una multitud de sons. Pinzellades líquides s’encrespen en un univers que anuncia un canvi. L’essencial en les seves obres sorgeix de l’harmonització de contraris; de l’impuls i la contenció; de l’expressió i la formalitat, del fons i la forma, del que jeu en la profunditat i del que és mou a la superfície. En definitiva del que és hàptic.
Cristóbal Ortega (Alhaurín de la Torre, Màlaga, 1970) viu i treballa entre Pequín i Màlaga. Estudia Arquitectura a la Universitat de Sevilla, dedicant-se professionalment a la pintura des dels anys 90. Al 2009, i després d’una exposició en l’Institut Cervantes de Pequín, decideix instal·lar-se a la Xina. La seva obra es caracteritza per la representació de successions de notes pictòriques de diversos timbres i formes, harmonitzades com en una apassionant partitura.
