CROSSES AND TRIANGLES
La Galeria Miguel Marcos es complau a convidar-los a CROSSES AND TRIANGLES, la tercera mostra del artista anglès Alan Charlton (1948, Sheffield, Regne Unit) a Barcelona. Al llarg dels darrers quaranta anys, Charlton s’ha mantingut fidel als principis fonamentals de les seves obres: llenços geomètrics i monocroms en diferents tonalitats de gris. Malgrat la fidelitat a les seves conviccions pictòriques, en els últims anys l’artista ha explorat una àmplia varietat de possibilitats formals que es presenten per primera vegada a la Galeria Miguel Marcos.
En l’univers creatiu de Charlton, la forma i el procés, en els quals intervenen la geometria, les matemàtiques, l’igualitarisme de components, els colors monocroms i l’ús de materials industrials, han donat lloc a una visió molt particular de la creació pictòrica que s’allunya del materialisme per abraçar el moviment minimal.
Pintures que volen ser “abstractes, directes, urbanes, bàsiques, pures, simples, silencioses, honestes i absolutes”. La construcció tècnica de les pintures de Charlton és sempre la mateixa, parteix de mòduls de 4,5 cm a partir dels quals determina la longitud i amplària de les obres, creant estructures que evolucionen segons la seva pròpia lògica interna. Aquesta mesura, és el nombre d’or de l’artista. En el fons, aquesta voluntat de trobar la més perfecte i harmoniosa mesura d’un objecte ha estat un tòpic donis de Plató a Euclides, de Leonardo a Mondrian. De facto, la proporció àuria com a cànon estètic, ha estat una tècnica utilitzada conscientment en manifestacions artístiques no només visuals sinó també arquitectòniques i musicals, com és el cas de la música de Johann Sebastian Bach o del minimalista John Cage.
D’altra banda, la raó d’utilitzar el color gris va començar l’any 1986 amb la idea de fer una pintura amb materials ordinaris, mentre cursava els seus estudis a la Royal Academy of Arts de Londres. El color gris, considerat al món de l’art com un no-color, no representa un punt d’inici o final com seria el cas del blanc o el negre, sinó un punt central, immòbil en la superfície. El sociòleg i crític d’art, Arnau Puig, comentava que vers “davant aquesta idea de puresa cromàtica, aconseguida progressivament, potser el millor to és el gris; hi tenen cabuda totes les sensacions i tots els matisos de la calma de l’esperit. Aquesta és l’obra de Charlton: no el no-res filosòfic, dramàtic o existencial, sinó res”.
Aquestes obres redefineixen la relació tradicional entre l’obra d’art i espectador, ja que en la majoria de casos, les obres no han estat concebudes per un espai en concret. La precisió dels llenços de Charlton contrasta amb les condicions variables dels diferents entorns en els quals es presenten, per aquesta raó les seves pintures ofereixen a l’espectador una experiència visual molt diferent en funció de l’espai en el qual se situïn.
Amb motiu d’aquesta mostra, s’han seleccionat noves pintures en forma de CROSSES AND TRIANGLESque, juntament amb pintures verticals disposades en un espai blanquinós ens conviden a un cosmos en el que reposar i mirar. Estructures penetrables que no necessiten explicació de perquè existeixen ni perquè foren ser creades. És com una paròdia de Samuel Beckett que afirmava: “No tinc gens que dir i ho estic dient”. I no obstant això, compleixen a la perfecció amb l’ideal d’honestedat de l’artista, un tòtem que l’ha acompanyat al llarg de tota la seva carrera: “Una de les més importants, o potser la qualitat més important d’una obra és que ha de ser honesta i ha de mostrar-se com a tal en l’espai que existeix, una honestedat en la manera que ha estat creada i honestedat en la manera de mirar-la. D’alguna manera, jo en realitat mai vaig haver de fer-me preguntes sobre el mateix, ja que sempre he sabut el que calia fer en cada moment. És només després d’acabar l’obra que potser entenc perfectament el que la pintura és realment”.
Atmosferes poderoses i eloqüents, sistemes penjants i immòbils que uneixen conceptualisme i experimentació en un espai harmònic i estructural, foscos laberints il·luminats per idees d’aquest mestre del segle XXI.
ALAN CHARLTON neix en Sheffield (Regne Unit) l’any 1948. Més tard estudiarà a la Royal Academy of Arts de Londres, en la qual iniciarà el seu camí artístic acompanyat per unes fortes conviccions estètiques. A principis dels anys setanta comença a exposar en solitari, activitat que desenvoluparà sense interrupció, recorrent tot el panorama mundial. Aquestes mostres serveixen per reforçar la teoria de Charlton sobre la relació de l’obra i l’espai, atès que en la majoria d’exposicions les obres no havien estat pensades per a aquells espais en concret. L’obra de Charlton forma part d’alguns dels museus i col·leccions públiques més prestigiosos del món com el Arts Council Collection (Londres, Regne Unit), Col·lecció d’Art Contemporani ‘La Caixa’ (Barcelona), Centre Georges Pompidou (París, França), Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris (París, França), Museo d’Arte Contemporanea Castello di Rivoli (Turín, Itàlia), Museum Abteiberg, (Mönchengladbach, Alemanya), el MuHKA Museum voor Hedendaagse Kunst (Anvers, Bèlgica) o la col·lecció de la Tate Gallery (Londres, Regne Unit)
