GET REAL!
Sota el títol GET REAL! la galeria Miguel Marcos presenta la mostra individual de Chema Cobo (Tarifa, 1952), un dels principals artistes dels anys vuitanta. La seva obra es va poder contemplar anteriorment a la galeria en diverses exposicions també de forma individualitzada.
L’exposició posa de manifest l’actualitat dels principis que dirigeixen els codis conceptuals de la pintura de Chema Cobo, que, recorrent a la retòrica de la sublimitat, i a l’al·legoria barroca, escenifica teatralment les relacions entre cultura i memòria, pren distància i adopta una actitud crítica sobre l’evolució de l’art i la cultura contemporània.
Es tracta d’una acurada selecció de pintures i aquarel·les realitzades al llarg dels darrers tres anys. L’artista es mou entre espais complexos i paradoxals, dins una gama cromàtica irreal i alhora intensa, tot presentant unes siluetes fantàstiques, sovint fragmentades, que ens porten al món dels jocs i els continguts narratius o discursius, qüestionant la mateixa idea de representació, essent la seva naturalesa sempre inacabada.
L’obra de Chema Cobo és en gran mesura grotesca, plena de sentit de l’humor, molt en la tradició de la ironia romàntica o d’una poètica becketiana de l’absurditat. Per comprendre més els seus treballs, serveixi com exemple la màscara, que de forma recurrentment apareix en la producció de l’artista, i que ell ha adoptat a través de la tradició de l’emblemàtica manierista i barrocam que en el seu moment va atreure Picasso, Ensor o Magritte entre d’altres. No obstant, en aquesta mostra té una lectura diferent, en gran mesura conceptual, convidant l’espectador a l’univers plàstic i filosòfic chemacobià, posant en evidència que les coses no són el que semblen. D´aquí ens trobem davant d´una seqüència de quadres, on l´ordre i el sentit els determinaran el propi visitant.
Un altre tema recurrent és el Joker, la figura carnavalesca i desestabilitzadora que va vestit de bufó o arlequí, i que des dels anys noranta té un gran protagonisme en la producció de l’artista, actuant com a mestre de cerimònies d’una farsa anònima, i on l’obra es presentada d’una forma que, en certa manera, recorda el Loplop de Max Ernst, tot revelant l’artifici de les pintures, alhora que cita constantment el joc i la transformació en personatges ficticis com Ubu Rey d’Alfred Jarry o Alícia de Lewis Carroll.
Les paraules permeten a Chema Cobo anar encara més lluny, enfrontant els elements verbals amb els visuals en el sentit més explícit. És un anar i venir continu al mirall de la representació i el sentit, tot perseguint la gradació entre llum i ombra; l´anvers i el revers de l´experiència. Aquesta elecció d’aforismes, dins la tradició conceptista del barroc espanyol, es concilia en una síntesi hilarant amb el sentit dels “jocs de llenguatge”, però articulats amb el mirall de la visió, per crear, finalment, un paradigma lingüístic i visual propi de l’artista. El text inscrit a l’escena, sempre en anglès, el podem percebre com una altra forma de dualitat, un intent d’evitar la caiguda a l’acudit, el que és obvi, per buscar en canvi la universalitat.
Al llarg de la seva carrera artística, ha exposat els seus treballs en nombrosos museus i centres d’art. Entre els darrers podríem destacar la mostra antològica de dibuixos titulada “El Clamor de les moscas” al CICUS, sala de la universitat de Sevilla, i la seva recent inaugurada seqüela a l’Antigua Escuela de Magisterio, de la Universitat de Jaén.
