ESPÍRITU DEL SUEÑO

Pertanyent a aquella brillant i nodrida generació de pintors que, aprofitant els vents favorables, va eclosionar arreu d’Espanya durant els anys vuitanta, Menchu Lamas (Vigo, 16 de juliol de 1954) ha sabut resistir com pocs el pas implacable del temps i la vertiginosa descomposició de l’escena de l’art. Això es deu segurament a la coherència de la seva evolució, a la fidelitat que ha professat a la seva confrontació amb la tela com un espai cromàtic essencial on les gammes exerceixen una funció plàstica determinant, que constitueix alhora la figura i el fons, un camp on acostuma a estampar figures fosques, aïllades i fragmentàries pertanyents al seu peculiar imaginari sígnic (animals simbòlics com l’hipocamp o elements del cos, sobretot la mà), generant imatges complexes, caracteritzades pel seu valor d’evocació entre onírica i lírica, així com per la seva peculiar irrealitat.

L’exposició actual presenta obres dels tres darrers anys. La metàfora visual del somni li permet fer un desdoblament de la figura convertida en ombra, sobre la qual es despleguen les formes i els signes del seu món. Les obres que presenta en aquesta mostra reflecteixen la intensitat simbòlica o energia emblemàtica que transmet la seva pintura. Vitalisme cromàtic i gestualitat en els seus amplis camps de color. Un vocabulari personal de signes plàstics configura una proposta que sembla transgredir les fronteres habituals entre abstracció i figuració. Geometria i acció pictòrica es despleguen per materialitzar un itinerari plàstic consolidat. Petjades humanes que remeten a una sensorialitat tàctil, presències figuratives intuïdes; figura i fons es fonen per propiciar l’esdeveniment plàstic.