DIÁLOGOS

Els artistes que es mostren en aquesta ocasió són artistes representatius de la història i del que ha representat fins ara la Galeria Miguel Marcos: Chema Cobo, Carlos Franco, Ferran García Sevilla, Xavier Grau, Víctor Mira, Santiago Serrano. Es tracta precisament de contrastar artistes aparentment dispars de manera que s’estableixi un diàleg entre ells. Un diàleg que suposa una nova manera de veure. És com una epifania de sentit: una estratègia o metodologia per descobrir nous significats que estaven implícits, però que no sabíem veure. Sovint es diu que la pintura és l’art del silenci. Doncs bé, en enfrontar aquests artistes, en establir un joc d’oposicions entre ells, es descobreixen continguts que abans passaven desapercebuts i es construeixen nous significats.

Aquest diàleg d’oposats no és una associació gratuïta. Hi ha moltes raons que el justifiquen. Hi ha qüestions de context cultural, de generació, etc. Però entre d’altres hi ha un motiu fonamental: aquests artistes són fragments d’un discurs sobre la pintura. Confrontar-los representa ampliar els seus discursos cap a un horitzó més ampli que no és altre que una reflexió o un fer-se preguntes sobre el significat de la pintura.