DECARNATION
La Galeria Miguel Marcos es complau a convidar-los a Decarnation, la primera exposició individual de Lin Mo (Harbin, Xina, 1962) a Barcelona. L’artista viu i treballa entre Pequín i París. Es va graduar en Belles arts a la Lu Xun Academy of Fine Arts l’any 1984. Des de llavors la seva carrera ha estat marcada per una peregrinació per diferents països en els quals ha anat consolidant el seu prestigi a partir d’un treball meditat i compromès.
El recorregut artístic de Lin Mo està impregnat pels seus viatges i llargues estades en altres països, que li han permès conèixer de primera mà la pintura Oriental i Occidental. No obstant, els valors estètics de Lin Mo els trobem a l’escola YI, filla de l’abstracció xinesa contemporània, que fomenta la seva filosofia en la meditació i la contemplació. Des dels anys 70, els creadors de l’escola YI indaguen en les essències quotidianes per després recrear metàfores d’allò que han viscut.
El poeta xinés Meng Ming defineix l’obra de l’artista com Decarnation, un terme poètic que fa al·lusió a la reencarnació budista, entenent, així, els quadres de Lin Mo com un cicle de moments que expliquen l’essència de la vida en un món fenomenològic, en el sentit en el qual Hegel, postulava la recerca de la veritat espiritual.
L’obra de Lin Mo es presenta acolorida i apassionada, amb una gamma cromàtica sorgida d’un èxtasi creatiu ple de tocs brillants que emulen textures. Per a l’artista, el llenç no té límits, vol descobrir tot allò que hi ha darrere d’ell, l’univers que l’impregna i s’expandeix a través de les més recòndites capes de pintura. La tècnica, grans pinzellades aleatòries, no segueix uns paràmetres artístics, es mou per allò que denomina “pure painting”, creant taques que generen ritmes, relacions, moments.
La intensitat de la seva pintura no només capta l’atenció al moment en que es mira, sinó que també canvia de forma segons la perspectiva que s’adopti. L’art de Lin Mo prové directament de l’ànima, que s’agita i evoca sentiments i passions.
Es tracta d’un viatge emotiu i sensorial en el qual les pinzellades profundes guien a l’espectador a través de la infinitud de les teles. Un romanticisme abstracte, en el qual colors brillants i lleugers són combinats amb tinta oriental per mostrar el que resta ocult als sentits, allò al que els antics van denominar l’esotèric.
Una reencarnació de l’esperit sorgida de l’harmonització de contraris, de l’ímpetu i la contenció, del fons i la forma, que ens mostrren el visible i l’invisible in alienis.
