AFFINITIES
La Galeria Miguel Marcos els complau invitar-los a l’ exposició AFFINITIES que reuneix a una sèrie d’artistes internacionals, les obres dels quals esdevindran el nucli amb el qual il·luminar algunes qüestions sobre l’art contemporani actual.
El fet de conjugar obres de Stephan Balkenhol, Michael Biberstein, Herbert Brandl, Thomas Hirschhorn, Dennis Hollingsworth, Jonathan Laster i Glen Rubsamen, suposa endinsar-se dins d’una espiral de la creació artística dels últims temps, en la qual es desprenen afinitats, retrocessions i regressions constants a la Història de l’Art i a la Pintura.
La recerca de l’Art per se, contrapunt de la teoria heideggeriana de l’ “Ésser”, durà a aquests artistes a representar el que veuen al món allunyats de qualsevol convenció postulada. De facto, representen allò que Achielle Bonito hagués descrit com l’artista nihilista, que renega dels valors del món artístic en favor de la recerca d’una reflexió racional entorn la idea de l’art.
Les obres seleccionades per aquesta exposició ens duen més enllà del realisme de la representació per captar voluntats concretes. Tot són artistes experimentals que abasten diferents tècniques i disciplines per aconseguir obres de totes condicions, abstractes i figuratives, al marge d’estils o possibles narratives. El discurs es converteix així en un hèlix d’afinitats entre imatges i idees, idees i imatges. Per tant, allò que abans s’havia presentat desconnectat i buit de qualsevol contingut es presenta ara en un discurs coherent, que pretén fer dialogar les obres, com si del poder d’una imatge en sorgís una altre, i així successivament. Es desenvolupa un procés d’intersubjectivitat, en el qual l’artista i el receptor de l’obra desenvolupen connexions relacionades entre sí, elevant al màxim el valor social de l’art i traslladant-lo a una esfera relacional.
Donald Kuspit podria referir-se als artistes d’aquesta exposició com els “Nous Mestres Antics”, artistes capaços d’unir eclècticament tots els estils i concepcions artístiques integrant una dimensió conceptual amb ressonàncies estètiques i històriques plenes d’afinitats.
Amb Stephan Balkenhol (Hesse, Alemanya, 1957) assistim a un renaixement de la figura humana en l’art contemporani. Precursor de la tradició artística, en les seves obres es desprèn l’esplendor de les estàtues clàssiques egípcies, gregues i romanes. Però l’artista va més enllà del mite, en busca d’una representació de la realitat. Conegudes com Everyman, les seves escultures, que representen homes i dones corrents, són combinades amb pintures absolutament contemporànies. Una paròdia moderna del clàssic en l’art. L’obra de Balkenhol forma part d’algunes de les col·leccions més importants del món com ara del Museum für Moderne Kunst (Frankfurt, Alemanya), Musée d’Art Moderne Grand-Duc Jean (Luxemburg, Luxemburg), Musée des Beaux Arts de Montréal (Quebec, Canadà), Nerman Museum (Kansas, EE. UU), The National Museum of Art (Osaka, Japó) o Smithsonian Institution, Hirshhorn Museum and Sculpture Garden (Washington D.C., EE. UU).
Les obres de Michael Biberstein (Solothurn, Suïssa, 1948 – Sintra, Portugal, 2013) són estudi del cànon pictòric occidental. Influenciat per la pintura dels romàntics paisatgistes i pel moviment minimalista dels seixanta, el seu treball com artista parteix de premisses quasi iconoclastes. Espais que són barrocament dramàtics, composicions de Bach plenes de solemnitat en les seves melodies que guien a espais infinits en els quals aflora la força transcendental de les relacions humanes. L’obra de Michael Biberstein es pot contemplar en alguns dels museus i col·leccions més reconeguts del món com el Birminghan Museum of Art (Birmingham, Reino Unido), Fundación Calouste Gulbenkian (Lisboa, Portugal), Kunstmuseum Aarau (Aarau, Suïssa), Ludwig Forum für Neue Kunst (Aachen, Alemanya) o Whitney Museum of American Art (Nova York, EE. UU).
Herbert Brandl (Graz, Austria, 1959). Influenciat pel romàntic europeu, les seves pintures presenten espais eteris i atemporals que evoquen una presència més enllà del propi espai. Els estudis, gairebé científics, del color i l’estructura de l’espai serveixen a Brandl per explorar els límits perceptius que les formes abstractes, fetes a partir de l’empastament de diverses capes d’oli, produeixen en l’espectador. La seva obra forma part de museus i col·leccions públiques com l’Albertina Museum (Viena, Àustria), Bank Austria Kunstforum Viena (Viena, Àustria), MAM Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris (París, França), Museum Frieder Burda (Baden-Baden, Alemanya) o el Kunsthalle Bern (Berna, Suïssa).
Thomas Hirschhorn (Berna, Suïssa, 1957) proposa un recorregut per la realitat històrica actual amb unes obres que es tornen crítiques enfront les desigualtats i injustícies del món de l’art contemporani. El pastiche creat amb diferents materials, des del cartró fins la cinta adhesiva, plantegen una revolució de les tècniques que alhora suggereix temes que preocupen a la societat, de temps líquids en paraules de Zygmunt Bauman. El MoMA Museum of Modern Art (Nova York, EE. UU), el Walker Art Center (Minneapolis, EE. UU) o a la Tate Modern (Londres, Regne Unit) es poden observar algunes de les seves creacions més recents.
Dennis Hollingsworth (Los Ángeles, EE. UU, 1956). En les seves obres s’observa el remolí multicolor de la seva paleta, que es torna quasi bé fauvista i, combinada amb la psicoanàlisi de la creació, dona lloc a una obra carregada de simbolisme i emocions, en la qual s’intueixen la llibertat i la contenció, l’aleatori i la matemàtica pura, el caos originari i la més harmoniosa confusió de la fantasia. Algunes de les seves formen part de les col·leccions del MoCA Museum of Contemporary Art (Los Ángeles, EE. UU) y el PAMM Pérez Art Museum of Miami (Miami, EE. UU).
Jonathan Lasker (Jersey City, EE. UU, 1948) explora les diverses tècniques artístiques sota una metodologia sistemàtica. Els seus quadres es converteixen en un cosmos ple de dinamisme que engloba signe i color, combinant elements abstractes que es tornen mentals i orgànics. L’obra de Lasker es pot contemplar al Museum of Art (Birmingham, Regne Unit) The Broad Art Foundation (Santa Monica, EE. UU), The Corcoran Gallery of Art (Washington D.C., EE. UU), Fond National d’Art Contemporain (París, França) o MNCARS Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid).
Glen Rubsamen (Los Angeles, EE. UU, 1959) planteja la idea de post-naturalesa que li serveix per desenvolupar una investigació sobre l’acte creatiu en si mateix. D’aquesta manera, Rubsamen explora les diferents tècniques artístiques per crear obres d’una immensa tranquil·litat sensual. L’obra del americà forma part de museus i col·leccions públiques com la British Airways Collection (Londres, Regne Unit), Colección Peter Stuyvesant (Amsterdam, Països Baixos) o el National Taiwan Museum (Taipéi, Xina).
