CAMPOS

L’obra que Xesús Vázquez presenta en aquesta exposició són pintures de caràcter abstracte, amb elements geomètrics, traços gestuals, plans de formes superposades corbes o rectes, grafismes i taques de color, com si volgués representar elements essencials de la memòria, la seva particular cosmovisió, la conformació subjectiva d’un paisatge. Un espai indeterminat i multiforme, entre l’al·lusió històrica i el record somiat, conforma aquests camps del seu paisatge més íntim, obres d’aquesta exposició que transiten entre l’horror i la tortura i una possible, imaginària i romàntica redempció dels camps de concentració alemanys, a través de les formes i el color.

El crític Fernando Huici comenta d’aquest artista en el seu text “Como si pintar pudiera”: “Xesús Vázquez fa que pinta com si pintar es pogués, airejant la gangrena, despertant el pacient de la insensata esperança de cura, forçant, en definitiva, el devenir obstinat d’allò pictòric a assumir, d’una vegada per totes, en la pròpia carn, la consumació definitiva del seu destí, que no és sinó reconèixer-se com ‘aquell gran art d’estar malalt’.”