L’obra de Cesc Abad (Barcelona, 1973) se situa en un territori híbrid entre la pintura, l’escultura i l’experimentació material, on la natura, la figura humana i el paisatge adquireixen una dimensió simbòlica. A través d’un llenguatge visual propi, l’artista construeix universos que oscil·len entre allò orgànic i allò artificial, explorant conceptes com la identitat, la transformació i la relació entre l’ésser humà i el seu entorn.

Els seus treballs, sovint marcats per una estètica que combina el figuratiu amb l’abstracte, generen una tensió entre allò reconeixible i allò ambigu. En ells, la matèria, la textura i una atmosfera suspesa juguen un paper fonamental, donant lloc a superfícies que conviden a una lectura tant sensorial com conceptual. La presència recurrent d’elements naturals i cossos fragmentats configura un imaginari que remet a paisatges emocionals i a narratives obertes, en les quals l’espectador esdevé un agent actiu d’interpretació.