Bernardí Roig

La feina de Bernardí Roig (Palma, 1965) està fortament vinculada a la poètica dels espais; un llenguatge que genera un tens i potent diàleg entre imatge i memòria, soroll i silenci.

Les seves escultures, principalment figures humanes exemptes de cromatisme, reflexionen sobre el cos com a entitat solitària i absent. Aquestes es situen en escenaris que, carregats d’una pau descoratjadora, es re-signifiquen des d’una presència humana que és silenciosa i, alhora, estrident. L’imaginari de Roig es construeix sobre la puresa del blanc, que entén com l’espai del somni on submergir-se sota la plenitud del seu misteri o la materialització del buit. En els darrers anys, Roig ha dut a terme importants projectes d’intervenció, entre els quals destaquen el claustre de la Catedral de Burgos (2009).

La seva obra forma part de museus i d’importants col·leccions publiques com: la Colección de Arte Grupo AENA (Madrid);  Fundación Ludwig (La Habana, Cuba); MADC Museo de Arte y Diseño Contemporáneo (San José, Costa Rica) o Kaii Setouchi Art Museum (Kagawa, Japó).