INAUGURACIÓN BERNARDÍ ROIG EN MÁLAGA – 19 OCTUBRE 2022
BERNARDÍ ROIG
El último rostro y la afonía del Minotauro
19 d’octubre de 2022 – 30 de maig de 2023
Bernardí Roig exposa per primera vegada a Màlaga i ho fa amb El último rostro y la afonía del Minotauro, tres exposicions simultànies al Museu Casa Natal Picasso, el Centre Pompidou Málaga i la Col·lecció del Museu Rus. Aquesta mostra s’inclou dins del programa internacional d’actes per a la commemoració del 50è aniversari de la mort de Pablo Picasso (1973-2023).
Al Museu Casa Natal Picasso es presentarà el projecte Entre el espejo y la máscara, que s’articula a partir d’una interpretació del considerat últim autoretrat de Picasso, datat el 30 de juny de 1972. Hi apareix la imatge frontal d’un cap que ocupa tota la superfície del paper i la mirada del qual és tan intensa que els ulls ja no li caben al rostre. És una mirada que ja conté la mort.
Només dos dies després en va fer un altre molt similar, Figura, en aquest cas en blanc i negre i en què Picasso s’ha arrencat un tros de crani, s’ha buidat la mirada deixant les conques oculars a la intempèrie, s’ha quedat sense llavis i mostra una dentadura descarnada. Picasso s’ha tret l’última màscara: ja no és ni l’Arlequí ni el Minotaure.
Obsessionat amb aquests dos dibuixos, l’artista realitza el 2017 la sèrie P.R.P. (The last portrait), embrió de tot aquest projecte. Cinc dibuixos que són el trajecte d’una imatge —l’últim autoretrat de Picasso— que es deshumanitza en una metamorfosi. A la Sala d’Exposicions del Museu Casa Natal Picasso, una successió d’imatges es torsiona en un monòleg amb el propòsit d’atrapar les restes de frontalitat d’una cara i els seus buits, mentre la seva identitat fuig per algun dels seus orificis.
El Centre Pompidou Málaga, per la seva banda, acollirà El laberinto de luz y la cabeza del Minotauro, una reproducció exacta del Bou de Costitx, exponent fonamental de la cultura talaiòtica balear i datat entre els segles V i III aC. La conversa infinita amb el buit del lloc i la seva amnèsia, a l’interior d’aquell úter de llum que és el Cub del Centre Pompidou, crea el laberint on quedarà tancat el Minotaure, fruit de la passió incontrolada de Pasífae, condemnada a desitjar sense treva el bell toro blanc fins a ser-ne fecundada.
Picasso romandrà ocult, durant mitja vida creativa, sota la màscara del Minotaure per camuflar la seva dualitat. Un cicle de vida, violència, mort i resurrecció que es renova amb la tensió de cada traç sobre un tros de paper i conjura el nostre destí tràgic.
A la Col·lecció del Museu Rus es podrà contemplar Shadow dancers, una instal·lació composta per quatre petites ballarines de bronze cromat suspeses del sostre, que ocuparà una de les sales de l’exposició actual Incesante Picasso. Obra y vida.
Aquesta instal·lació, inserida al cor de la mostra, explora la gran influència de Degas en l’obra de Picasso, i molt especialment el tema de la ballarina i la seva col·laboració amb els Ballets Russos. Aquestes petites figures, amb algunes de les seves cames inacabades, es mantenen en una rotació permanent en el buit i projecten ombres superposades de la seva pròpia lentitud sense música.
Davant d’aquesta dansa silenciosa, un gran dibuix, Cap Negre (2021), un intent d’introduir el temps dins la imatge sense que la imatge es mogui. El gran marc de tela d’aquest dibuix camufla un dispositiu d’àudio amb l’enregistrament del so d’un rellotge de paret. Insistent, precís i garant del nostre final.
