WATER SCULPTURES
En la seva segona exposició individual a la galeria Miguel Marcos de Barcelona, l’artista portuguesa Joana Pimentel (Oporto, 1971) presenta la seva nova obra inèdita. Sota el títol water sculpture, l’artista ens mostra aquest nou treball, en què reflexiona sobre l’espai i els seus moviments, sobre diàlegs imaginaris que neixen però que l’acció del temps o de l’aigua acaba diluint. L’exposició s’inaugura el 17 de març.
Segons explica la mateixa artista, el seu nou treball està marcat pel pensament, pel tòpic del “diàleg que subsisteix”. Aquests diàlegs prenen forma davant l’espai que ocupa l’escultura, que en aquest cas és esbiaixat per la fotografia i pel seu tractament digital, de manera que la resta del món s’elimina amb aquest retall. Un retall al qual podem associar diversos tòpics: pensaments fluids, formes tridimensionals dins d’un espai líquid, dibuixos que s’apropien de la figura i que són absorbits per aquesta davant la impossibilitat d’una escultura feta amb aigua.
Diàlegs i retalls imaginaris que (water sculpture) podrien estar escrits, però l’acció de l’aigua fa que l’escriptura i els dibuixos es dilueixin. Els dibuixos blancs són formes orgàniques que construeixen la dimensió experimental d’una acció inimaginable. Al blanc (Moon, lluna) podríem associar-hi la sal, i això ens remet al cos, als pensaments i a l’escriptura (Fluids); el cos s’apropia d’aquesta nova identitat entrant i movent la forma per crear l’espai del llenguatge, l’espai del dibuix.
Espai buit (O meu nome escrito no mar), el mar no ens deixa vestigis de res o ens deixa espais plens d’espirals (water spiral), línia corba que gira indefinidament al voltant d’un punt, allunyant-se’n cada vegada més. En aquests diàlegs imaginaris existeixen un infinit de punts i, amb tots aquests punts, podem dibuixar diverses espirals (water sculpture), que converteixen la matèria en un objecte fluid.
Aquests són els tòpics amb què queda desmitificat una vegada més l’objecte, on l’escultura, ja sigui forma o anti-forma, ha estat el centre d’estudi i anàlisi que passa a formar part de tot aquest procés. El seu espai mai no ha estat oblidat. Els materials utilitzats avui continuen oberts a noves interpretacions, i la fotografia funciona aquí, com ha afirmat Krauss, com si fos la mà de l’escultor. L’espai ocupat per la matèria modelable, el temps, al qual en aquestes obres se li fa responsable de no oblidar mai que és modelable.
