TAUROMÍA
Carlos Franco (Madrid, 1951) és un dels artistes contemporanis més destacats de l’escena actual, conegut per la seva constant exploració de la figura humana, els mites i les tradicions de la cultura occidental. La seva trajectòria artística abasta la pintura, escultura i gravat, però és en la pintura on ha deixat una empremta profunda, fusionant la tradició i la innovació, la figuració i l’abstracció.
Des de la seva infantesa, la tauromàquia ha estat una constant en la vida de Carlos Franco. Va créixer en una família amb una gran tradició taurina, on el seu pare, un apassionat, li va inculcar la passió per aquest ritual cultural. No obstant això, per a Carlos Franco, l’art de la tauromàquia transcendeix la mera contemplació de la corrida; esdevé un fenomen estètic i filosòfic que el connecta amb els grans mites de la humanitat. Un referent personal per a l’artista ha estat Curro Romero, figura llegendària del toreig, la seva elegància i gràcia a la plaça li van inspirar una profunda admiració.
El moviment dels toreros, la dansa del capot, evoca en ell una comparació amb el gest del pintor en manejar el pinzell sobre el llenç, ambdós, com en un ritual sagrat, desencadenant l’emoció i el moviment.
L’exposició «Tauromía» reuneix una selecció d’obres on la tauromàquia no només és un tema central, sinó una reflexió profunda sobre la cultura, l’estètica i el drama humà. La relació de l’artista amb el toro i el toreig és tan antiga com la seva pròpia obra, però en aquesta mostra ens convida a submergir-nos en una nova anàlisi visual, amb un enfocament renovat i contemporani. La tauromàquia, que ha estat abordada per artistes com Francisco de Goya, Pablo Picasso, José Gutiérrez Solana, Miquel Barceló i el poeta Federico García Lorca, entre altres, troba en les pintures de Franco un espai per a la seva transformació i reinterpretació.
Com Goya, l’autor de La Tauromaquia, que va ser un testimoni de la dualitat entre bellesa i violència, Carlos Franco no evadeix la dimensió més crua del toreig, però l’eleva a un pla estètic en què l’art i l’emoció s’entrellacen. En les seves obres, com en les de Picasso, la geometria del moviment del torero es converteix en una coreografia, una dansa on el color i la forma tenen la mateixa importància que el gest. A través d’una paleta vibrant i una pinzellada gestual, el pintor transporta l’espectador al cor de la plaça, però també a l’espai interior del creador, on la violència de la lluita es converteix en una metàfora de l’art mateix.
El 2022, Carlos Franco va rebre l’encàrrec de crear el cartell per a la Corrida Goyesca de Ronda, una de les cites més emblemàtiques del calendari taurí espanyol. Tot i que la tauromàquia ha estat un tema present en la seva obra des dels seus inicis, aquest encàrrec li va permetre connectar encara més amb l’essència estètica del toreig, fusionant les tradicions del passat amb una visió personal i contemporània de l’art taurí.
En aquestes pintures, l’espai de la plaça s’embolica i es converteix en un espai mental, emocional i simbòlic. El gest del torero amb el capot es transforma en una expressió de domini i llibertat, alhora que reflecteix la capacitat de l’artista per modelar el caos i la violència a través de la creació. El toro, per la seva banda, es converteix en un mite modern, un arquetip de la resistència, la passió i la fúria incontrolable, mentre que la figura del torero reflecteix l’equilibri entre la raó i la irracionalitat, l’art i la destrucció.
