OF THE MANNER OF ADDRESSING CLOUDS
La Galeria Miguel Marcos presenta l’exposició individual de Cristóbal Ortega, titulada «Of the Manner of Addressing Clouds«. Aquesta mostra representa una finestra cap al vast univers creatiu de l’artista, seleccionada amb cura de les obres produïdes en el seu estudi situat a Miami.
Cada obra exhibida en aquesta exposició ha estat seleccionada minuciosament i porta amb si un títol únic, curosament escollit pel mateix artista. Aquests títols, influenciats per esdeveniments i experiències personals, afegeixen una profunditat addicional a les peces exposades, convidant l’espectador a endinsar-se en la complexitat i riquesa de la vida de l’artista.
L’analogia entre els núvols i l’obra de Cristóbal Ortega és innegable; igual que cada individu interpreta les formes i figures dels núvols d’acord amb la seva imaginació, en la seva obra s’hi troba un espai per a la lliure exploració de la imaginació. Aquesta relació suggereix una connexió profunda entre l’espectador i l’obra, facilitant una experiència contemplativa i reflexiva.
Tot i que el títol de l’exposició manlleva les paraules del poema de Wallace Stevens1, «Harmonium» (1923), l’obra de Cristóbal es destaca per la seva originalitat i autenticitat. A través de les seves pintures, l’artista ens convida a submergir-nos en un univers on la imaginació i la realitat es barregen de manera poètica i emotiva, on cada traç reflecteix la seva visió única del món que l’envolta.
Gramàtics foscos amb vestits daurats,
Dòcilment acudiu a la cita mortal,
Provocant les pompes encara nutrients
Del llenguatge que són música tan profunda
Que semblen així exaltació callada.
Filòsofs funestos, pensatius,
Les seves evocacions són idioma de núvols.
El discurs dels vostres himnes torna
Evocant casuals les vostres pròpies passes
A través de les velles, estranyes estacions.
No són sinó la música de la resignació;
Les sensibles, nutrients pompes per
Què les magnifiqueu, si en aquesta pèrdua
Companyia teniu en alguna cosa més
Que l’esplendor en silenci
I nu del sol i de la lluna.
L’artista ha expressat que pinta com si fos el seu propi suor, com si estigués plasmant la seva vida en tela. Aquesta passió es transmeten a través de cada obra, servint com a testament visual de les experiències i emocions de l’artista.
Cristóbal Ortega, Alhaurín de la Torre, Màlaga, 1970, és llicenciat per l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat de Sevilla, en l’especialitat d’Urbanisme. Dedicant-se a la pintura des dels anys 90, al pas del temps, la seva obra s’ha traslladat internacionalment, des de la Xina, on va establir el seu estudi el 2010, fins a Miami (Florida), on el 2022 va obrir el seu següent estudi. Aquesta és la seva quinta exposició individual a la galeria, després de Fragmentos a su Imán (2022), Lezamar (2019), Súnyata (2018) i Háptica (2015).
- Wallace Stevens va ser un influent poeta nord-americà nascut el 2 d’octubre de 1879 i mort el 2 d’agost de 1955. Va néixer a Reading, Pensilvània. Stevens va estudiar literatura anglesa a la Universitat de Harvard i després va treballar en el sector d’assegurances durant la major part de la seva vida adulta. Malgrat la seva ocupació en el món empresarial, Stevens sempre va mantenir una passió per la poesia. Va publicar el seu primer llibre de poemes, «Harmònium», el 1923, que va ser aclamat per la crítica i va establir la seva reputació com a un innovador poeta modernista. La seva poesia és coneguda pel seu estil ric i abstracte, així com per la seva exploració de temes filosòfics i metafísics.
