FIGURATIONS
La galeria Miguel Marcos presenta «FIGURATIONS», un projecte expositiu que reuneix l’obra de set artistes de destacada trajectòria i notable influència en l’art més actual: Stephan Balkenhol, Chema Cobo, Carlos Franco, Juan Navarro Baldeweg, Bernandí Roig, Glen Rubsamen i Álvaro Soler-Arpa.
Tot i no pertànyer a la mateixa generació, les seves obres podrien catalogar-se dins de l’art figuratiu on el simbolisme i el color expressen el sentiment de les formes i la natura es converteix en la protagonista indiscutible. En aquesta mostra dialoguen la representació tallada de Balkenhol, la doble dialèctica de Chema Cobo, els apunts mitològics de Carlos Franco, la monumentalitat de Baldeweg carregada de color, les inquietants metàfores de Roig amb les instantànies afables de Rubsamen i les escultures reivindicatives de Soler -Arpa.
Aquestes propostes figuratives que perpetuen en certa mesura l’art clàssic, o amb reminiscències clàssiques, representen les diverses tendències del panorama artístic actual.
Stephan Balkenhol (Hesse, Alemanya,1957) Escultor alemany molt vinculat als cànons minimalistes, s’ha caracteritzat per perseverar en la reintroducció de l’escultura figurativa en l’escena artística contemporània, sempre respectuós amb l’herència de l’escultura tradicional i clàssica. Utilitza la fusta com a material principal per crear els seus personatges quotidians, mantenint en les seves escultures les marques del procés de la talla directa, a més, l’aspror del desbast contrasta especialment en el joc de textures de la seva obra. La seva obra forma part de museus i col·leccions públiques com el Museum für Moderne Kunst (Frankfurt, Alemanya), Musée d’Art Moderne Grand-Duc Jean (Luxemburg), Musée des Beaux Arts de Montréal (Quebec, Canadà), Nerman Museum (Kansas , EE. UU), The National Museum of Art (Osaka, Japó) o Smithsonian Institution, Hirshhorn Museum and Sculpture Garden (Washington DC, EE. UU).
A Woman, com en la majoria de les seves obres, utilitza fusta de wawa material que roman clarament visible a l’obra a través de marques de cisell, esquerdes o nusos en la fusta, és a dir, la petjada del procés de creació. A més aconsegueix així un joc de contrast de textures entre l’aspror del desbast i la finor del polit i al policromar aquesta fusta aconsegueix la delimitació perfecta de les formes, atorgant-li realitat i vivesa.
Chema Cobo (Tarifa, Cádiz,1952). Pintor imprescindible de l’art contemporani español. La seva obra sempre s’ha caracteritzat per la combinació de dues tendències, la de l’art conceptual que juga amb la naturalesa de la representació i la de la pintura figurativa que es concentra en jugar amb el representat, donant lloc a un joc de friccions que sembren la incertesa i el dubte. La seva obra forma part de museus i col·leccions públiques com el CAAC Centre Andalús d’Art Contemporani (Sevilla), la Col·lecció Els Bragales (Santander), Kunstmuseum (Berna, Suïssa), The Metropolitan Museum of Art (Nova York, EE. UU), MNCARS Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid) o Museum of Contemporary Art (Chicago, EE. UU).
A Idiots, l’artista parteix d’un distant escepticisme per convertir el llenç en una conclusió imprevisible i caòtica, creant perspectives contradictòries que trenquen l’ordre narratiu dels elements figuratius. Uns elements representats amb traços esquemàtics i picassians que miren a una altra obra, a l’igual que l’espectador fa sobre aquesta. D’aquesta manera, el sentit últim de l’obra radica en els espectadors qui al seu torn tenen la possibilitat de pintar al seu gust l’escena emmarcada en blanc i negre a través de la successió cromàtica oferta.
Carlos Franco (Madrid,1951) Pintor adscrit a la nova figuració madrilenya. La seva obra es caracteritza per la recurrència als temes que impliquen a l’inconscient individual i a l’estudi dels símbols de l’inconscient col·lectius com el classicisme, els motius mitològics i la transculturalitat, creant peces sota la tradició figurativa i sempre supeditada al color. La seva obra forma part de museus i col·leccions públiques com Artium Centre-Museu Basc d’Art Contemporani (Vitòria), Col·lecció Els Bragales (Santander), Col·lecció d’Art Contemporani «La Caixa» (Barcelona) o MNCARS Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia ( Madrid).
A Pandora y el oro, fa visible la seva atracció cap als motius simbòlics de l’inconscient, experimentant amb la juxtaposició d’imatges i la voluptuositat del color. Com a conseqüència d’aquesta prova resulten els nous suports i tècniques pictòriques, en aquest cas la impressió digital serigràfica sobre metacrilat.
Juan Navarro Baldeweg (Santander,1939) arquitecte, pintor i escultor. El seu llenguatge pictòric, caracteritzat per la seva gran monumentalitat, sempre alternat entre l’abstracció i figuració beu de cert classicisme i de la geometria. L’artista càntabre, seguint la tradició dels arquitectes que aborden nous reptes en la bidimensionalitat mostra un esperit pictòric totalment independent de la seva faceta arquitectònica. La seva obra forma part de museus i col·leccions públiques com la Col·lecció BBVA (Bilbao), la Col·lecció Els Bragales (Santander), Fundació Juan March (Madrid), Fundació Maxam (Madrid), IVAM Institut Valencià d’Art Modern (València), MNCARS Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid) o Pati Herreriano Museu Espanyol d’Art Contemporani (Valladolid).
Copa azul y ventana II, pertany a una sèrie de pintures originada a partir de copes angleses del segle XVIII i que mostra escenes pastorals, en aquest cas una representació clàssica d’allò bucòlic. L’autor tracta de transmetre l’energia pròpia de l’abstracció però sotmetent-la a la representació formal dels factors figuratius i al festí multicolor de la paleta, amb colors densos i vibrants.
Bernardí Roig (Palma de Mallorca,1965) és un dels escultors espanyols més rellevants de l’actual escena internacional. La seva obra és una reflexió obsessiva sobre l’aïllament i el desig a través d’un condensat llenguatge d’herència minimalista i conceptual on la representació de la figura humana alberga el focus tràgic. Unes figures aïllades i afligides per un mal invisible que construeixen i blinden la solitud de l’espectador. La seva obra es troba en museus i col·leccions públiques i privades com el Museu Reina Sofia de Madrid, l’IVAM de València, la Fundació AENA (Madrid), la Fundació La Caixa (Barcelona), Museu Jacobo Borges i el Museu Sofia Imber (Caracas) , la Fundació Ludwig (l’Havana), la Fundació Pilar i Joan Miró (Mallorca), el Saikade Museum of Art (Japó), la Gille Collection (Bèlgica), o The Phillips Collection (Washington DC), entre d’altres.
Redhead i Whitehead reflecteixen la «insolació contemporània». Les expressions de la cara, com la presó del cos i la ceguesa de la mirada, emblema de les facultats cognitives es converteixen en metàfores de la pèrdua de l’estabilitat en el principi humà que pretenen exorcitzar el fantasma del nostre destí tràgic. Cossos desorientats, encegats, mutilats trastornats per un inmencionable dimoni que romanen enfront de l’espectador com la més precisa expressió de la identitat degenerada.
Glen Rubsamen (Los Ángeles, EE. UU,1959) és un artista visual i escriptor que treballa principalment amb pintura i fotografia. La seva obra es basa en la documentació i recopilació de determinats moments de la naturalesa carregats de gran potència i dramatisme, congelant en instantànies aquells llocs buits de memòria. Aquesta forma part de museus i col·leccions públiques com la British Airways Collection (Londres, Regne Unit), Col·lecció Peter Stuyvesant (Amsterdam, Països Baixos) o National Taiwan Museum (Taipei, Xina).
A sliding palpitating labyrinth that led to a bright center of absolute conviction mostra en aparença una pintura paisatgista i tradicional però que a el mateix temps resulta ser la font d’alteració de Rubsamen. Les seves vistes escèniques i artístiques invariables juguen contra un impressionant fons celeste-violeta que contrasta nítida i espectacularment amb les figures negres en forma de silueta disposades en primer pla. Es tracta d’objectes que no es poden moure, no només perquè estan pintats, sinó també perquè generalment són coses que estan arrelades en el lloc, com en aquest cas arbres i fanals. Malgrat la seva immobilitat, són protagonistes de la narració, com les imatges fixes de pel·lícules traspuant un aire de calma i drama.
Álvaro Soler-Arpa (Girona, 1974) després d’una trajectòria professional en l’àmbit de la publicitat i el cinema decideix dedicar-se a les arts plàstiques, específicament a l’escultura. En la seva obra, Soler-Arpa combina els seus coneixements d’anatomia i dibuix amb el seu interès per formes orgàniques. A més, les seves peces característiques pel seu dinamisme pretenen al·ludir al mite prehistòric relacionant-lo amb l’art actual a partir de la recuperació de materials i del que Bourriaud hagués cridat el «bricolatge d’allò cultural», plantejant algunes qüestions ambientals que concerneixen a la societat de l’ segle XXI. Actualment posseeix el títol d’ambaixador de l’ONG internacional Plastic Pollution Coallition (Berkeley, EE. UU).
Naturaleza corrompida recorda a les dels cabinets de curiosités en què es col·leccionava de manera peculiar infinitat d’objectes únics. Escultures immerses en la monstruositat i el misteri donen fe d’un descomunal interès per l’anatomia i la mitologia alhora que componen un bestiari d’híbrids impossibles tan fantàstic com surrealista. A través d’aquesta experimentació amb materials -des de la peça de l’animal fins claus i fils- reflecteix l’efímer de la vida i defensa la idea que el disseny, aliat del consum, és una arma de destrucció massiva de la natura.
