EL VITALISME DEL COLOR
La Galeria Miguel Marcos acull per primera vegada l’obra de Teresa Vall Palou (Lleida, 1951) amb l’exposició El vitalisme del color. Aquesta presentació suposa una oportunitat per acostar-se a l’univers d’una creadora de trajectòria sòlida, la pràctica de la qual s’ha desenvolupat des de mitjan dècada de 1990 a partir de la recerca plàstica, l’experimentació formal i una constant indagació introspectiva. Tot i que va iniciar la seva formació en l’àmbit de les ciències, en l’especialitat de veterinària, aviat va decidir reorientar el seu camí cap a la creació artística.
La seva obra s’articula com un procés continu de cerca, on la intuïció i la reflexió conviuen en equilibri. Amb un enfocament clarament interdisciplinari, Vall Palou transita per diversos llenguatges —pintura, gravat, dibuix, escultura o ceràmica—, mantenint en tots ells una coherència tant conceptual com formal. En aquest recorregut, la natura s’erigeix en un referent persistent, així com el desig de traslladar al pla plàstic, mitjançant el color i la matèria, les tensions i emocions pròpies de l’experiència humana.
La pintura ocupa, tanmateix, un lloc central en la seva producció. De caràcter simultàniament precís i espontani —com ja es va poder veure recentment en l’exposició organitzada per la Galeria Miguel Marcos juntament amb Bonart Cultural i el Centro de Arte Tomás y Valiente de Fuenlabrada (CEART)—, el seu llenguatge s’inscriu en una abstracció orgànica que dialoga tant amb l’expressionisme abstracte nord-americà com amb l’informalisme europeu. En les seves composicions, gest, taca i grafisme s’entrellacen amb una intensa sensibilitat cromàtica, donant lloc a superfícies on l’equilibri entre impuls i control, resulta fonamental. Lluny de ser un acte purament instintiu, aquesta aparent espontaneïtat s’integra en una construcció conscient de l’espai pictòric, una arquitectura interna que potencia la intensitat del color i ordena l’energia de l’obra.
A través de gradacions, contrastos i intensitats, l’artista construeix un camp visual de gran riquesa matèrica que apel·la directament a la percepció sensorial. Cada llenç es desplega com un espai d’intensitat i ressonància, on la força cromàtica articula una experiència immersiva i profundament contemporània. Les seves obres evoquen sovint paisatges que remeten tant a l’aquàtic com a l’aeri, generant atmosferes que oscil·len entre la força i la serenor. En aquest sentit, el seu imaginari connecta amb una sensibilitat propera a la noció de l’aquàtic formulada per Gaston Bachelard: un àmbit fluid en què la matèria sembla diluir-se en la fantasia i el color adquireix un ritme gairebé orgànic, com una respiració.
La seva pintura no només desplega una notable potència formal, sinó que també transmet una idea contemporània de bellesa, en què el color esdevé vehicle d’emoció i experiència estètica.
