Víctor Mira

L’obra de Víctor Mira (Larache, Marroc, ex-colònia espanyola, 1949 – Breitburnn am Amersee, Munic, 2003), estretament vinculada a la seva biografia, ha estat reconeguda per la crítica internacional per la seva capacitat de síntesi dels procediments informalistes, amb la dimensió figurativa, juntament amb la recreació personalíssima d’alguns dels gèneres tradicionals, com ara la naturalesa morta.

A més de la seva tasca pictòrica, Mira va destacar per la seva producció al camp de l’escultura, la ceràmica, la instal·lació i l’obra gràfica, sense oblidar l’enorme producció de dibuixos que va dur a terme al llarg de la seva vida. Un altre aspecte central del seu art és la poesia, a la que es va lliurar vertiginosament, tot deixant un rastre de llibres d’una cuidada realització.

Qualsevol que sigui el mitjà escollit, la seva obra es veu il·luminada per una pulsió i pertinència tan singular com conseqüent, esdevenint el seu corpus al manifest extrem de la recerca de l’absolut. Partint de la iconografia cristiana de l’Europa Catòlica, Mira va empendre en els seus treballs una tasca subversiva per la seva integritat i compromís.

Entre els temes més recurrents destaquen els seus estilistas, fent referència a la llegenda de Sant Simeó. La seva representació iconogràfica, que s’estén a sèries posteriors i defineix el seu estil més personal, que executa a partir de figures majoritàriament assegudes i de perfil, sempre carregades de intensos sentiments de solitud, d’incomunicació, del pas del temps i d’una transcendència immanent.

A més, Mira va sentir la necessitat d’explorar plàsticament l’univers musical de dos dels seus principals referents: Johann Sebastian Bach i Ludwig van Beethoven. En sèries com Bachkantaten es copsen dos dels elements més diferenciadors de l’univers miranià: els colors blau i negre i la creu grega.

La seva obra forma part de museus i d’importants col·leccions publiques com: l’Albertina Museum (Viena, Àustria);  Colección Los Bragales (Santander); Cortes de Aragón (Zaragoza);  Diputación Provincial de Zaragoza (Saragossa); Gobierno de Aragón (Saragossa); Graphische Sammlung in der Staatsgalerie (Stuttgart, Alemanya);  Kunstmuseum (Basilea, Suiza);  MoMA Museum of Modern Art (Nova York); Museo de Bellas Artes (Vitoria); Neue Galerie der Stant (Linz, Àustria) o el MNCARS – Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid).