Manolo Quejido

Manolo Quejido (Sevilla, 1946) va adquirir una rellevància especial en el panorama artístic de la segona meitat dels anys setanta; un període on reivindicà notablement la seva manera d’abordar la tradició matissiana per obrir-se a efectes plàstics propis de la pintura americana.

La pintura de Quejido es reivindica lo quotidià, a través d’un cromatisme vibrant carregat d’una alegria vital i festiva. En la seva producció artística adopta una actitud irònica i provocativa;  beu de la tradició figurativa, que resol en grans formats amb àmplies superfícies de color i pinzellades gestuals. L’any 1997 l’IVAM –  Institut Valencià d’Art Modern – organitza l’exposició “Manolo Quejido. 33 anys en resistència”, on es varen exposar més d’un centenar de les seves obres.

La seva obra forma part de museus i col·leccions públiques com: Artium Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo (Vitoria); CAAC Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (Sevilla); IVAM  – Institut Valencià d’Art Modern (València) o EL MNCARS Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid).