Juan Antonio Aguirre

Juan Antonio Aguirre (Madrid, 1945 – 2016) està considerat un exponent únic de l’anomenada Nueva Generación, que va suposar una ruptura amb l’informalisme i va marcar l’aparició del pop a Espanya, i els moviments posteriors a aquest estil, al igual que la nova geometria. Va ser una figura cabdal del conjunt d’artistes la Galeria Amadis de Madrid, un grup preocupat per promocionar als creatius més importants de l’Espanya dels anys setanta com:  Carlos Alcolea, Carlos Franco, Luis Gordillo, Santiago Serrano o José María Yturralde.

La pintura d’Aguirre es mou dins l’àmbit  de la figuració, influenciada a vegades per l’art naïf. Aviat, però,  adoptà un estil neo-constructivista; una forma que, sota la influència de Bonnard, Matisse o Munch, es caracteritza per un cromatisme vibrant i per la representació de formes desdibuixades. Entre els temes que proposa, destaquen les natures mortes que reflecteixen la seva atenció cap als objectes més trivials i el plàstic, els paisatges interiors i personatges amb referències a experiències autobiogràfiques. L’any 1999 l’IVAM, l’ Institut Valencià d’Art Modern va organitzar una retrospectiva de la seva trajectòria.

La seva obra forma part de museus i col·leccions públiques com l’IVAM – Institut Valencià d’Art Modern (València);  MNCARS  – Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid) o Museo Patio Herreriano de Arte Contemporani Español (Valladolid).