L’obra de Fabian Marcaccio (Argentina, 1963) configura una investigació artística al voltant de la supervivència de la pintura a l’era digital.

Per traslladar aquest discurs al camp de l’art utilitza tècniques de transferència pròpies del gravat, creant llenguatges pictòrics popularitzats a la dècada dels noranta. En els darrers anys, utilitza destreses digitals i industrials, com a part del seu procés pictòric, mostrant una preocupació constant per la representació del temps i l’espai des de la perspectiva del transgènere. El resultat es tradueix en pintures ambientals on combina les imatges manipulades digitalment amb la seva dimensió tridimensional i caràcter pictòric.

La seva obra forma part de museus i d’importants col·leccions públiques com: Blanton Museum of Art (Austin, Texas, EEUU);  Elgiz Museum of Contemporary Art (Estambul, Turquía); MACRO  – Museo de Arte Contemporáneo de Rosario –  (Rosario, Argentina); MIT List Visual Art Center (Cambridge, MA, EEUU);  o Sammlung Goetz (Munich, Alemanya).