Cristóbal Ortega (Alhaurín de la Torre, Màlaga, 1970) viu i treballa entre Pequín, Miami i Màlaga. Estudia Arquitectura a la Universitat de Sevilla, dedicant-se professionalment a la pintura des dels anys 90. El 2010, i després d’una exposició a l’Institut Cervantes de Pequín, decideix instal·lar-se a la Xina.

La seva obra es caracteritza per la representació de successions de notes pictòriques de diversos timbres i formes, harmonitzades com notes musicals en una seductora partitura. La seva particular concepció pictòrica ofereix uns treballs on el revers de la tela,  abunden la barreja d’olis. Una tècnica que parteix de la sudoració, és a dir, del transpirar de l’oli a través de les fines capes del lli. Colors que s’emboliquen i interactuen generant sinergies i moviments. Pinzellades líquides s’encrespen en un univers que anuncia un canvi. L’essencial en les seves obres sorgeix de l’harmonització de contraris, de l’ímpetu i la contenció, de l’expressió i la formalitat, del fons i la forma, del que ajeu en lo profund i del que es mou a la superfície, del que Deleuze va denominar, l’hàptic.