Chema Cobo

Chema Cobo (Tarifa, Cadis, 1952 – Màlaga, 2023) és un pintor fonamental per entendre la història de l’art contemporani espanyol. En els seus inicis va estar vinculat a la Nova Figuració Madrilenya. Als anys setanta aborda la pintura de manera lúdica; als vuitanta, recorrent a la retòrica de “allò sublim” i a l’al·legoria barroca, escenifica teatralment les relacions entre cultura i memòria. A partir dels primers vuitanta s’allunya dels pressupòsits dels seus inicis i connecta amb moviments internacionals com el Neoexpressionisme i la Transvanguarda. Cobo insisteix que parteix de pressupòsits conceptuals i els canalitza a través de la pintura.

La seva obra és intensa i extensa, per la qual cosa convé delimitar-la per etapes. En cadascuna aborda la seva producció fent ús de recursos estilístics molt diversos. És un pintor que sembla igualment atret pel que és verbal i pel que és visual. No debades, el punt de partida de les seves obres són sempre pensaments o frases escrites, i part de la seva producció es reflecteix en els seus llibres d’aforismes (Amnesia I i II).

A començaments dels noranta, el Joker actua com a mestre de cerimònies d’una farsa anònima, presentant l’obra d’una manera que recorda, en certa manera, el Loplop de Max Ernst, i revelant l’artifici de les pintures. Les paraules permeten a Cobo anar encara més lluny, confrontant els elements verbals amb els visuals. Actualment, les seves preocupacions se centren en la crisi tant de la imatge com de la seva representació.

El punt clau és que Cobo es troba atrapat en una dialèctica entre dues realitats: una dins del llenç (codificada com a il·lusió) i una altra fora del llenç (codificada com a realitat). El que argumenta és que totes dues estan codificades: no hi ha un accés simple a una realitat no codificada, ja que la nostra naturalesa perceptora i receptora està implicada en totes les representacions, siguin o no pictòriques.

En aquest espai entre ficcions hi ha quelcom més que ha interessat Cobo durant quaranta anys: la incertesa i el dubte. La singularitat de Cobo rau en la combinació de dues tendències: la de l’art conceptual, que juga amb la naturalesa de la representació, i la de la pintura figurativa, que se centra a jugar amb el que es representa. La seva investigació sobre la representació gira al voltant del caràcter esquiu de la metafísica, que esdevé el tema conceptual d’una pintura ortodoxa… només en aparença.

La seva obra forma part de museus i col·leccions públiques com el CAAC Centre Andalús d’Art Contemporani (Sevilla), la Col·lecció Los Bragales (Santander), el Kunstmuseum (Berna, Suïssa), The Metropolitan Museum of Art (Nova York, EUA), el MNCARS Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid) o el Museum of Contemporary Art (Chicago, EUA).