Carlos Franco

La pintura de Carlos Franco (Madrid, 1951) es caracteritza per la recurrència als temes que impliquen l’inconscient individual i l’estudi dels símbols referits a l’inconscient col·lectiu. Des d’aquest punt d’indagació cal entendre el fet de recórrer al classicisme, els motius mitològics i la transculturalitat; és a dir,  en el fons, la recerca d’arrels i necessitats comunes del comportament humà.

Des dels seus primers anys de producció, es detecten referències i influències directes de grans artistes del passat, com Van Gogh, Goya o Rubens, quant a la pèrdua de l’uniformitat visual de la pell del quadre; i d’Ingres, Manet, Picasso o Bacon, en referencia a creadors de temàtiques de l’estètic i social, al igual com de moviments com el Pop Art i la pintura Pompeiana. Treballa en l’àmbit de la tradició figurativa, des de la juxtaposició i l’expressivitat del color, de vegades i depenent dels temes, de manera voluptuosa.

Entre els seus projectes més ambiciosos, destaca la decoració de la façana de la Reial Casa de la Panadería el 1989, situada a la Plaza Mayor de Madrid. Les seves pintures han viatjat per museus de diferents països com Panamà, Colòmbia o el Brasil arran d’una mostra itinerant l’any 2004 coordinada per la Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior. El 2007 el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia va organitzar una mostra del conjunt de la seva obra gràfica per ser exposada al Monestir de Silos de Burgos.

La seva obra forma part de museus i d’importants col·leccions publiques com: Artium Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo (Vitòria); Colección Los Bragales (Santander); Col·lecció d’Art Contemporani “La Caixa” (Barcelona) o MNCARS  – Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid).