La pintura de Carlos Alcolea (A Coruña, 1948 – Madrid, 1992) es fonamenta  en base a una sàvia barreja de construcció i deliri; d’explosió i de precisió.

Des dels seus inicis es pot copsar la clara influència que artistes figuratius com: Fèlix Vallotton, Alex Katz, Ed Ruscha o David Hockney van exercir sobre la seva obra. Dins la seva pintura, Alcolea mostra un compromís incondicional amb les premisses proposades per Marcel Duchamp i el Pop Art, reconeixent una paleta de colors vius i lluminosos de vegades acompanyats per línies que defineixen grans masses de color. El 1998 el MNCARS  – Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid)  – li dedica una exposició antològica que recull tota la seva carrera.

La seva obra forma part de museus i col·leccions públiques com la Col·lecció Los Bragales (Santander);  Colección de arte Novagalicia Banco (A Coruña);  MNCARS –  Museu Nacional Centre de Arte Reina Sofía (Madrid) o Museo Patio Herreriano de Arte Contemporaneo Español (Valladolid) .