Antón Lamazares

Antón Lamazares (Pontevedra, 1954) va ser un dels artistes més significatius del grup Atlàntica, un moviment creat a Galicia a principis dels 80 amb l’objectiu de situar l’art gallec al panorama internacional. Lamazares aportava un gran talent narratiu i una capacitat notable utilitzar materials poc “nobles”.

Fins a mitjans de la dècada dels 80, la seva forma de pintar és pot dir que es acumulativa i colorista, amb influències directes de Klee, Dubuffet i Fraile. Després del seu viatge a Nova York l’any 1987, es converteix en un pintor preocupat per la síntesi i l’eliminació de elements accessoris. El seu estil passa d’un expressionisme lúcid a un informalisme i abstracció que desemboquen al post-minimalisme de la seva última etapa, on es palpable el diàleg íntim entre l’ànima i la memòria; entre el somni i la poesia; el que es sensual i espiritual.

La seva obra forma part de museus i d’importants col·leccions públiques com: Colección Los Bragales (Santander); CGAC Centro Galego de Arte Contemporáneo (Santiago de Compostela) o el Marugame Genichiro – Inokuma Museum of Contemporary Art (Marugame, Japó).