Alfonso Albacete
Alfonso Albacete (Antequera, Màlaga, 1950) és un pintor fonamental de finals dels anys setanta, la feina del qual s’articula al voltant d’un cromatisme vital i obert que dona lloc a un diàleg recurrent entre abstracció i figuració.
Des de començaments dels anys noranta, la seva obra s’orienta cap a una iconografia basada en els tres grans gèneres de la pintura —el bodegó, la figura humana i el paisatge—, que es manté al llarg de la seva trajectòria sota la influència de l’expressionisme americà, el Pop Art i la mitologia. L’any 1988, el MEAC Museu Espanyol d’Art Contemporani de Madrid li dedica la seva primera exposició retrospectiva.
La seva obra forma part de museus i col·leccions públiques com el CAAM Centre Atlàntic d’Art Modern (Las Palmas de Gran Canaria), la Col·lecció d’Art Contemporani “La Caixa” (Barcelona), la Fundació Juan March (Madrid) o el MNCARS Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía (Madrid).
