Les pintures d’Alan Charlton (Sheffield, Anglaterra, 1948) configuren estudis basats en el color gris, que realitza seguint un mètode sistemàtic amb què calcula la seva mida i estructura.

A partir de l’eliminació de qualsevol detall superflu, les teles de Charlton criden l’atenció sobre l’espai on es mostren per la seva sobrietat i equilibri. Això redefineix la relació tradicional entre obra d’art i espectador, ja que és l’espai, així com la disposició de les teles, les que la carreguen de significat. La precisió dels llenços de Charlton contrasta amb les condicions variables dels diferents entorns en què es presenten, per això les seves pintures ofereixen a l’espectador una experiència visual molt diferent en funció de l’espai on s’ubiquin.

La seva obra forma part de museus i d’importants col·leccions públiques com: l’Arts Council Collection (Londres, Regne Unit); Col·lecció de Art Contemporani “La Caixa” (Barcelona); Centre Georges Pompidou (París, França); MAM Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris (París, França); Museo d’Arte Contemporanea Castello di Rivoli (Turín, Italia); Museum Abteiberg, (Mönchengladbach, Alemanya); el MuHKA Museum voor Hedendaagse Kunst (Amberes, Bèlgica) o la col·lecció de la Tate Gallery (Londres, Regne Unit).